Oasis teatrals d’estiu

Jofre Blesa, membre d’Apunta Teatre, que gestiona la Sala Versus Glòries de Barcelona, té clar que l’any vinent tornaran a obrir a l’agost. És el seu oasi frondós, quan sumen les millors xifres. Quan la majoria de teatres estan tancats, és quan les sales que s’atreveixen a obrir poden fer millors recaptacions i ocupacions. Si més no, en principi. Ara fa uns dies, però, a la Versus Glòries van iniciar unes obres de reforma que els permetran actualitzar la climatització i, també, reduir el pendent de la rampa per garantir l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. La rampa passarà del 14 al 8%, com exigeix la normativa. Apunta Teatre programa la sala des del 2000, quan la va traspassar Ever Blanchet (qui l’havia obert la temporada 1994/95). Ara, aquest gestor cultural incansable manté sense tancar mai el Teatre Gaudí Barcelona (TGB), obert des del 2008.

Ever Blanchet es va atrevir a programar a l’agost pensant en els treballadors que feien vacances en altres dates. El resultat va ser tan profitós que ja no hi vol renunciar. En tot cas, adverteix, potser l’any vinent fan vacances el mes de juliol, unes dates complicades per a sales petites davant de la gran maquinària del Grec. Ara, el TGB programa quatre peces: manté fins diumenge prorrogat Okupes particulars de Toni Cabré. El fa coexistir amb una peça antagònica, A casa amb Claude (només dimarts i dimecres), fins al 31. Per altra banda, relaciona el Teràpia necessària, liderada per Mont Plans, amb un muntatge que ja va programar-se el 2004 puntualment en la desapareguda sala de Gràcia Artenbrut: La cupletista. Aquest muntatge és ideal per al públic de barri (se li ofereixen descomptes importants des dels centres cívics i les associacions de veïns). Una àvia de 104 anys, per exemple, no volia marxar en acabar la funció, recorda Blanchet. Des del 2000 que programa als estius i confirma que “el públic està molt agraït” que hi hagi propostes. Aquests espectadors són, per ara, els que complementen el públic fidel de sempre.

I el turisme cultural?

La fórmula per rescatar, com a espectador, el turisme (ara que es recupera) continua, però, sense ser prou solvent. Aquest estiu ho han intentat els d’Anexa amb Flamenco voyage, de Ramon Oller, a l’Aquarel·la, una proposta fresca, vistosa de vestuari i exigent coreogràficament que aspira a fer-se un forat als estius a Barcelona. Si els grans festivals de música han aconseguit que hi hagi viatgers que baixin a Barcelona per gaudir d’un macrofestival, no pot ser gaire complicat atraure el selecte grup de turisme cultural, com ja és la intenció, en el terreny de la música clàssica, del Barcelona Obertura Spring Festival. La veritat, però, és que les possibilitats d’omplir platees amb espectadors de fora de l’àrea metropolitana (com en gaudeixen els teatres de la Gran Via de Madrid) són escasses. Va ser Cesc Casadesús, com a director del Mercat de les Flors, que va impulsar el Dansalona, un cicle que pretenia obrir teatres amb programació de dansa (la llengua deixava de ser un impediment per als turistes). L’oferta va ser molt variada: des de clàssica fins a claqué i contemporània. També hi ha hagut algunes sales (com ara el Tantarantana i el Maldà) que han provat d’avançar vacances (de mitjan juliol a mitjan agost) per poder arrencar la temporada abans d’hora i captar l’atenció dels espectadors més fidels que es trobaven orfes de teatre aquelles setmanes. Enguany, el Maldà programa a partir del 29 d’agost. També la Fènix s’avança al 31 d’agost per a l’estrena d’Ivan i els gossos.

La temporada de Barcelona és curta. Perquè, històricament, acabava amb el Grec i no començava fins passades les festes de la Mercè. Fa uns anys que Adetca impulsa aixecar el teló abans. Per això, la gala ajuda a anunciar les novetats de les sales. El que sí que es manté amb un calendari monolític són, generalment, els teatres públics. En bona mesura, no tenen les sales al 100% fins ben entrat el mes d’octubre.

La temporada passada, segons dades de l’Associació d’empresaris de Teatre de Catalunya, Adetca, es va batre el rècord de recaptació un mes d’agost (tot i patir les restriccions de la reducció d’aforament per la pandèmia): es va arribar al milió d’euros i a les 34.463 entrades venudes, un 56,1% del total de l’aforament. L’ocupació, però, és enganyosa perquè aquella va ser la primera temporada del grup Smedia a l’Apolo i van decidir arriscar-se amb un xou ben fresc com Sabor de rumba: només van atrapar 1.286 espectadors, un 8% de la seva ocupació.

El Grec ha aixecat l’ànim al públic, que ha tornat a assistir al teatre, sense restriccions ni mascaretes, des de finals del 2019. Les darreres setmanes van ajudar a escalfar la taquilla del Grec Ciutat (els espectacles que programen sales privades sota el paraigua del Grec), que s’han atrevit a prorrogar. Les dades de la temporada 2022/23 (que Adetca fa públiques coincidint amb la gala Catalunya, aixeca el teló!) anunciaran, presumiblement, un notable increment de públic respecte a la majoria dels mesos d’agost. Han allargat dates El diablo cojuelo, fins al 7 d’agost (Teatre Condal); Immunitat, fins al 7 d’agost (la Villarroel); Quant temps em queda?, fins al 12 d’agost (Teatre Goya); Negatius, fins al 12 d’agost (a la Flyhard), o Immersive next to normal, fins al 21 (a l’Ideal).

Fora del Grec, també han provat la pesca de públic títols com ara El bufón de rey Lear, a la sala Fènix (del 3 al 6 d’agost). A l’Apolo, fins diumenge, van recórrer a estrelles de la improvisació amb Corta el cable rojo. També al Teatreneu (que es manté sempre a l’ombra amb un cartell constant) fan guàrdia els companys de l’Improshow. I el Raval va programar en les dues setmanes de més solitud (del 7 al 21 d’agost) la comèdia Si lo cuentas te mato.