Dalí vist per Léonard
El Cercle Artístic exposa retrats íntims de l’artista i il·lustracions del Dant
El Reial Cercle Artístic de Barcelona presenta fins al 2 d’octubre l’exposició Salvador Dalí. Somnis poètics sota la mirada de Jacques Léonard, un muntatge que ocupa els tres espais temporals de la planta baixa de l’edifici del carrer dels Arcs i que s’organitza en dos àmbits. D’una banda, ofereix una selecció de l’obra il·lustrada del pintor empordanès al voltant de dues obres literàries clàssiques: La divina comèdia (1959-1963), de Dante Alighieri, i La vida es sueño (1975), de Pedro Calderón de la Barca, que Dalí va passar pel tamís del surrealisme. De l’altra, presenta alguns dels retrats que va fer de l’artista, entre els anys cinquanta i seixanta, el fotògraf i cineasta Jacques Léonard, que permeten acostar-se al Dalí menys ampul·lós i més quotidià.
Amb el comissariat de Rosa M. Perales, que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Família Jacques Léonard per a l’apartat fotogràfic, la vessant del Dalí il·lustrador queda reflectida en dues de les obres cabdals de la cultura occidental, emblemes de l’humanisme renaixentista i del barroc espanyol, respectivament, que el pintor va adaptar al seu univers simbòlic. En la seva obra gràfica s’hi pot descobrir una gran influència de totes les branques del coneixement que li interessaven, des de la ciència i la religió fins a la història, la filosofia i la literatura, al·lusions que plasma, segons Perales, “en una barreja perfecta entre el context real i el món interior, entre l’objectiu i el subjectiu, entre la idea i el sentiment”.
A banda de l’obra gràfica, els espectadors tindran ocasió de conèixer un Dalí insòlit, allunyat de l’histrionisme una mica bufonesc que era habitual en les seves aparicions públiques, per endinsar-se en l’home més aviat casolà que s’amagava darrere el personatge excèntric. Aquest viatge a l’interior d’un Dalí més íntim es pot fer gràcies a les fotografies de Jacques Léonard, que entre els anys 1955 i 1963 va elaborar tres reportatges sobre l’artista per a publicacions de premsa, de les quals la mostra del Cercle acull una selecció.
Jacques Léonard (París, 1909-l’Escala, 1994), fill d’un tractant de cavalls d’origen gitano i de la propietària d’una casa de costura de París, s’havia instal·lat a Barcelona el 1952, on es va enamorar de Rosario Amaya, que va permetre-li introduir-se com un més en els barris gitanos i fotografiar-los com no havia fet encara ningú des de dins. En la sèrie sobre Dalí, el retrata representant el personatge que ell mateix s’havia creat, però també en la intimitat, en una actitud a vegades absorta i sorprenentment relaxada, molt diferent del gest artificiós que reservava per a la càmera. Aquest excepcional document gràfic només va ser possible per la complicitat que es va establir entre el fotògraf i el pintor. Una complicitat que van mantenir la resta de les seves vides, malgrat que la dona del fotògraf, que havia fet de model per a molts altres artistes, es va negar a posar per a Salvador Dalí.