La Biennal del Pensament, als Països Catalans

Barcelona, València i Palma celebraran de forma simultània la Biennal de Pensament a l’octubre: Compartiran conferenciants i ponències que rotaran per les tres ciutats i adoptaran formes diferents. Les dues edicions anteriors del festival les havia organitzat l’Ajuntament de Barcelona en solitari però en aquesta ocasió han decidit convidar les altres capitals per “formar un corredor mediterrani cultural”. La Biennal se celebrarà entre l’11 i el 16 d’octubre als carrers de les tres ciutats a través de conferències, xerrades i col·loquis en què el públic que hi assisteixi podrà fer les seves aportacions. Per ara, han transcendit alguns ponents del festival com el pensador israelià Noah Yuval Harari i la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx.

Impulsat el 2018 pel llavors regidor de Cultura i catedràtic en Ciència Política de la UAB, Joan Subirats (avui ministre d’Universitats), la Biennal de Pensament pretén identificar els reptes que enfronten les ciutats, avui. En la primera edició, les conferències van aplegar 20.000 persones als carrers. La segona edició, es va celebrar online a causa de la pandèmia i va comptar amb l’assistència virtual de 10.000 persones.

Per la tercera edició, el regidor Jordi Martí va suggerir convidar a València i Palma a unir-se a la iniciativa i celebrar-la de forma simultània. “compartir la Biennal amb ciutats germanes amb les que compartim llengua, història i cultura per fer un salt qualitatiu i tenir un espai de reflexió compartit”.

Cada ciutat tindrà un consell assessor diferent: un òrgan que decidirà quines seran les xerrades, els encarregats de donar-les i els formats per a cada ciutat. Per tant, el programa de cada ciutat, que es farà públic el proper dia 16 de setembre, presentarà diferències si bé els eixos bàsics de debat són compartits: cultura, ciutat, democràcia i tecnologia.

Un dels actes que es farà compartit serà una lectura simultània a les tres ciutats de textos de Blai Bonet (poeta mallorquí), Joan Fuster (escriptor valencià) i Gabriel Ferrater (poeta català). “Volem saber què pensen les ciutats del nostre entorn sobre els reptes que té València, que són comuns a altres municipis i fins i tot universals”, ha dit l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís). “Ens agrada la idea d’establir un corredor cultural mediterrani. La nostra sortida natural és mirar cap a València i Barcelona”, ha afegit l’alcalde de Palma, José Hila (PSOE).

Portar la reflexió al carrer

L’objectiu de la Biennal, segons ha explicat Ada Colau, és traslladar el debat intel·lectuals, “la necessitat de reflexionar”, des de l’acadèmia fins a les places i els carrers. Per això, la idea és que els formats siguin oberts, en espais públics que permetin la interacció dels assistents amb els diferents ponents que participin al festival.

“Volem saber què pensa la gent. Volem que sigui un reflex del que pensen els valencians. No del que pensen els regidors o l’alcalde”, ha afegit Ribó. En aquest sentit, Colau ha afirmat que la Biennal serà un espai de pluralisme i que integrarà a ponents de diferent espectre ideològic. “No hi haurà polítics donant el seu discurs. Crec que aquest festival i el seu pluralisme és un acte disruptiu en un moment on no és fàcil fer aquestes coses”, ha afegit l’alcaldessa de Barcelona.

Els tres alcaldes han estat d’acord en que els reptes més importants dels que cal debatre són el canvi climàtic i el paper de la tecnologia en la transformació de les societats.