República Tàrrega

Fira Tàrrega té una estranya connexió amb el món. És evident que es mira i escolta el que està passant artísticament i políticament però procura mantenir estable la seva plataforma de connectar artistes, programadors i, sobretot, públic. Com en tota República, en aquesta de Tàrrega, hi ha d’haver excepcions. Com en l’edició del 2020, anul·lada per la pandèmia (i que li van donar via exportant funcions a altres poblacions i dates). O la del 2021, en què la fira d’arts al carrer va haver de restringir espectadors a espais semioberts per garantir un cert control pandèmic. Aquest any han tornat els càmpings, les actuacions obertes, els espontanis. I quan s’ha mort la Reina d’Anglaterra (DEP) el brogit multicapes ha continuat pràcticament sense canvis.

L’agraïment de Tàrrega a Comediants que es va deixar enredar per fer una fira pràcticament acabats de sortir de la dictadura de Franco és immensa. Per això, aquest 2022 en que la companyia ha decidit tancar la trajectòria de 50 anys voltant pel món (per cert, coincideixen pràcticament, amb l’efemèride i decisió els de L’Estaquirot) els van retre un homenatge dijous, en el primer vespre de Fira. Joan Font, director de Comediants, a 10 minuts de l’acte passejava tranquil pel carrer Major saludant i abraçant. I, mig despistat, preguntava on queia la plaça Comediants amagada entre dos carrerons una mica per sota de la plaça de l’Ajuntament.

Amb més de mil professionals inscrits, Fira Tàrrega és una cita clau de negoci de les arts escèniques. Aquest migdia, per exemple, es recupera els lunch meetings que serveixen perquè les companyies amb capacitat de projecció internacional es trobin, distesament, amb els programadors que els poden obrir portes més enllà dels Pirineus.

A l’hora que els Comediants rebien el càlid homenatge (amb la distinció que dona la Coordinadora estatal de fires d’arts escèniques), Carla Rovira feia el segon passi d’Exit through from the gift shop: una artista que obre en canal un record dolorós de l’embaràs, amb emoció i sense sentimentalisme. Balla amb l’ombra d’un monstre a la República de Tàrrega. Capítol 1.