‘Don Pasquale’, perplex i còmic
El Liceu obre curs amb una òpera bufa de Donizetti que s’equilibra amb el dramatisme dels personatges
Sara Blanch creu que Norina “reivindica la seva llibertat” davant el poder de Don Pasquale
El director d’escena Damiano Michieletto considera que en l’òpera bufa Don Pasquale (amb què el Liceu arrenca la temporada 22/23 aquest dimecres), de Gaetano Donizetti, hi ha una part còmica i una de dramàtica. A l’absurditat d’un poderós senyor d’aconseguir els favors de la jove Norina, s’hi suma la perplexitat dels mateixos personatges de rebel·lar-se al que la jerarquia imposaria. També Josep Pons, director musical d’aquesta producció afirma que, al costat de la vessant bufa hi ha la veu lírica. Pons admet que l’orquestra mimetitza l’actuació dels cantants, però rebutja considerar-ho un simple acompanyament, “la música reflecteix la profunditat psicològica”. Don Pasquale es representarà amb un repartiment doble, que anirà alternant-se, en vuit funcions fins al 9 d’octubre.
Aquest títol de Donizetti va significar el seu punt culminant de maduresa. Encara faria tres òperes posteriorment, però ja no tindrien el reconeixement d’aquest títol que apostava pel bel canto, per donar el màxim protagonisme a la virtuositat dels cantants. Tot i això, als cantants que van intervenir la setmana passada en la roda de premsa no semblava que els preocupés excessivament, tot i admetre la responsabilitat d’afinar i complir les expectatives del públic. Insistia Pons en el fet que la partitura de Donizetti exigeix “volum” (pel nombre de músics al fossar) però també “detall”per la gamma d’instruments que s’introdueixen puntualment. Aquest Donizetti, musicalment, serà l’antecedent de Verdi i ressonarà als gustos del Mozart de Così fan tutte o d’El rapte del serrall. Per això titllen al costat de Il barbiere di Siviglia de Rossini, com els dos títols més emblemàtics de l’òpera bufa.
I és que aquest títol ha permès posar en valor la carrera de Sara Blanch i Serena Sáenz (en el paper de Norina) així com de Carles Pachón (que debuta fent de Dottor Malatesta compatint funcions amb Andrzej Filonczyk). Els rols, efectivament, permeten que hi hagi una promoció de professionals amb una carrera en progressió. Contrasta amb Carlos Chausson i Alessandro Corbelli (que fan el paper de Pasquale).
Quina és la posició de la dona del segle XXI en una peça en què es converteix en objecte de desig d’un vell apoderat? Per a Sara Blanch, el seu personatge, que fuig dels braços de Don Pasquale, en realitat el que fa és “reivindicar la seva llibertat”. Per Serena Sáez, Norina no és feliç en la seva feina, on se sent infravalorada fins que s’empodera a mesura que avança l’òpera. Una anècdota final: als assajos les dues Norines donaven la sonora bufetada a Pasquale per les dues bandes. El bo de Carlos Chausson no sabia mai si la rebria per l’esquerra o per la dreta. Ho han assajat i sempre ve del mateix costat.