Internacionalment locals

L'estiu ha estat prolífic en sortides internacionals, i la sardana i la cobla han tornat a ser ambaixadores de la nostra cultura. L'aplec internacional de Cracòvia va assolir un nivell artístic i un ressò social remarcable, i els balladors de la colla Dansaires del Penedès han incrementat la seva particular galeria d'imatges insòlites amb un reportatge a l'Adriàtic. Ja té mèrit que aquesta rotllana incorpori a les seves maletes de viatge els enagos emmidonats i les espardenyes d'espart, entre els banyadors i les samarretes, però encara és més curiós que un grup de catalans hagin volgut dur la sardana al cercle polar àrtic, la qual cosa va tenir lloc al juny.

La sardana i la cobla són i han estat viatgeres, i amb aquestes estades han demostrat que als ulls dels neòfits, el producte resulta interessant. Ho és des d'un punt de vista merament artístic i estètic, per la particularitat del so i per l'elegància de la coreografia, però hi ha un aspecte que és impossible d'exportar, gairebé antropològic, que el fa exclusiu de l'àmbit de les fronteres lògiques. La capacitat de generar festa, i també el component participatiu i obert, fan de la festa sardanista una rara avis amb la qual es poden establir molt poques comparacions al món, i són qualitats que només es poden observar aquí. Resulta contradictori el fet de comprovar que la cobla i la sardana són cada cop més exportables mentre que la festa sardanista tendeix a l'esllanguiment. Aquest any, mentre el món ha tingut un coneixement més gran del que és la cobla i la sardana, la festa sardanista ha registrat un descens quantitatiu i qualitatiu a les festes majors (destaquen les de Gràcia i Sants). La tendència és preocupant, però si es confirma en els propers anys, ves que les agències de viatges no hagin de substituir la tasca de les agrupacions sardanistes.