Crítica
cinema
Devastador desig
D’on surt el desig? Com la seva coguionista, l’escriptora Christine Angot, Claire Denis ho considera un misteri que, en tot cas, aborda a través de com se sent i es manifesta en els cossos. De fet, bona part del cinema de la directora francesa és una exploració dels cos com una matèria que desitja. Fuego (Avec amour et acharnement) comença amb uns cossos que es busquen i s’abracen mentre es banyen al mar. Una sensació de felicitat fa que a la vegada es senti la fragilitat d’aquest estat.
Els cossos banyant-se són els de Sara (Juliette Binoche, sempre arriscant-se en l’expressió de les emocions) i Jean (Vincent Lindon), que formen una parella amb una relació aparentment sòlida i joiosament carnal. Acabades les vacances, tornant a París, ella reprèn la seva feina en un programa radiofònic amb contingut social (un dels seus entrevistats és l’ex-futbolista Lilian Thuram, activista en contra del racisme) mentre que ell, un ex-ugador de rugbi, intenta ocupar un temps buit: un negoci tèrbol va dur-lo a la presó i no té feina. S’introdueix alguna cosa inquietant, que s’aguditza amb la complicada relació de Jean amb el seu fill, que viu amb l’àvia paterna. Però l’infern encara ha d’arribar i ho fa amb la reaparició sobtada de François (Grégoire Colin) a les vides de la seva examant Sara i del seu amic Jean. Tot el desig per François es revifa en Sara, que se’n va separar perquè era una relació tòxica.
François sembla un fantasma del passat que retorna a la vida de Sara i Jean perquè potser ells mateixos ho desitjaven sense voler. Quan el desig es fa realitat pot ser devastador (posa en perill) i més si és malaltís. Intervenint-hi l’engany, la parella es trenca esquinçant-se interiorment cadascun dels personatges, comprès l’inquietant François. L’amor desapareix i, com anuncia el títol original, arriba una fúria implacable. Denis aborda el drama amb la manera de filmar que la caracteritza: acostant-se a la pell dels actors per deixar entreveure l’interior dels personatges, i crea moments estremidors. Abans es dispersa en la subtrama amb el fill problemàtic de Jean i la seva àvia, que, això sí, ens fa present la gran Bulle Ogier.