‘Mantícora’ posa llum a les ombres
Les dues primeres jornades del Festival de Sitges han posat al descobert dues joies, presentades fora de competició. D’una banda, el nou film de Carlos Vermut, Mantícora, el retrat d’un dissenyador de videojocs que treballa creant monstres i amaga un costat fosc. De l’altra, el film de ciència-ficció nord-americà Despidiendo a Yang (After Yang), una bella reflexió sobre la humanitat i els robots dirigida pel cineasta nord-americà d’origen coreà Kogonada que des d’avui es pot veure a la plataforma Amazon Prime Video.
En una segona jornada que va començar a acumular projeccions i actes, Sitges va homenatjar Rec quinze anys després que inaugurés el festival, amb la projecció del documental [Rec] Terror sin pausa, de Diego López-Fernández, i amb la presència de tot l’equip d’aquell fenomen: directors, productors, actors...
Nacho Sánchez encarna el protagonista de Mantícora, que sembla un noi normal, bona persona, solitari, amb un gran talent per al dibuix. La relació amb una noia que coneix, interpretada per Zoe Stein, sembla obrir-li una porta a una nova etapa més lluminosa. Hi ha, però, una part de misteri en el personatge, un costat obscur, que el director de Magical girl i Quién te cantará) fa emergir inesperadament. “El problema és pensar que els malvats, assassins i lladres no són com nosaltres, però sí que ho són”, va dir el cineasta a Sitges.
