El ‘positive pop’ de Melissa Sanley brilla a ‘Ladylight’

La cantant i compositora rosinca Melissa Sanley continua a bon ritme la seva carrera internacional amb la publicació del seu segon àlbum, Ladylight (Sanley Records), que es va llançar divendres passat a les plataformes, només cinc mesos després del seu debut de llarga durada, The best in us. El nou disc l’han produït Jerry Barnes –baixista de Nile Rodgers i els seus Chic– i Maken Row, al capdavant d’un equip internacional d’instrumentistes i compositors que inclou Alex Forbes i Matt Cusson. Part del disc es va gravar als estudis Power Station de Manhattan, estrenats el 1977 per Chic, per on han passat Madonna, Springsteen i els Rolling Stones.

Melissa Sanley defineix el seu estil com “positive pop”, un concepte que va més enllà de la pura fusió estilística entre el soul entès com “la música de l’ànima” amb el pop i la balada: “La música és un llenguatge universal amb el qual pots intentar afectar positivament l’audiència, no només a través de les lletres de les cançons –que parlen d’històries reals, molt personals–, sinó també de l’energia i la vibració de les paraules. És una idea que tinc molt clara”, explica. Aquesta idea connecta molt bé amb el títol del disc, Ladylight : “Tothom té una llum interior i l’ha de mostrar, perquè si una persona brilla també ho faran les que estiguin al seu voltant, com una cadena d’empatia.”

Per què ha trigat només cinc mesos a publicar un nou disc? “The best in us ja l’anava a treure abans de la covid, i des del 2020 vaig avançar quatre singles d’aquest disc. En el cas de Ladylight, ara tot just comencem a llançar els singles i els videoclips, alguns realitzats a Londres, com el primer, Queen Street . De fet, ja estic treballant en el tercer disc, però sobretot en la gira que farem per Europa i Amèrica.”