La crònica
Clarividents i genials
Diu la publicitat que 17 veces és l’espectacle “més rupturista” de Faemino y Cansado, sense que quedi molt clar per què ho és o què té de diferent, en essència, respecte als anteriors, per exemple els que van portar també a Temporada Alta el 2009, el 2013 i el 2017. No és cap crítica: en realitat, els fans esperem del duet còmic madrileny el mateix que els seguidors d’AC/DC d’un dels seus concerts: els riffs i la litúrgia escènica habitual. I en el cas de Carlos Faemino i Javier Cansado, ja saps i esperes abans d’entrar el que veuràs: dos homes sols al mig d’un escenari despullat, en aquest cas el de la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, pensat per a orquestres simfòniques, amb dos micròfons, un bitllet de 50 euros, dues copes de conyac i absolutament res més. I així s’hi poden estar una hora i mitja xerrant sense parar, primer junts, després per separat, començant per Faemino i tot seguit Cansado, i en la recta final de nou els dos rememorant un delirant safari a Kenya a la recerca d’una hiena.
Diu també la publicitat que el títol de l’espectacle fa referència a “la tradició Kaon Lin de la mítica cultura xinesa” (?), segons la qual el déu Kuan Lon, “l’única deïtat que viu en una cantimplora”, permet a les persones gaudir de clarividència catorze vegades al llarg de la seva vida. I ells ja van per la dissetena. Durant l’espectacle, que funciona com unes nines russes en què una història n’amaga una altra i una altra, no s’hi parla del tal Kuan Lon, però sí d’altres singulars deïtats i sobretot de coses molt humanes, com ara el fracassat encontre a Brussel·les entre Faemino i la seva admirada Ursula von der Leyen, per culpa d’un gos. Sí que hi té un cert protagonisme una cantimplora, a l’episodi del safari: la cantimplora està “llena” i es crea un equívoc forçat amb la hiena que els requisa a l’aeroport un policia que, oh casualitat, resulta ser un biòleg expert en hienes al qual li volen fer passar l’animal per un gos. Quatre dècades després de fer-se famosos a la tele amb el mític acudit de l’àliga, Faemino y Cansado ja no expliquen acudits –en van fer un divendres “a estas alturas” perquè un noi els havia acusat d’estafa còmica pel carrer–, sinó un entramat d’històries absurdes, amb alguns elements improvisats que els fan riure a ells mateixos, però sobretot a un públic que va anar empalmant sonores riallades i ho va agrair amb una gran ovació final. Com diuen aquests consumats viatgers, “los fiordos, visto uno, vistos todos”. Es podria dir el mateix del seu espectacle, però els fans hi tornarem segur.