Venjança lenta

El director resident del Liceu, Àlex Ollé, assenyala que l’argument insòlit d’Il trovatore només es pot justificar en el fragor d’una guerra. La lluita és tan imperiosa que no hi ha temps per pensar i corregir els errors. Per això, va optar amb Alfons Flores per situar l’acció en la I Guerra Mundial en un muntatge que van estrenar a Amsterdam el 2014, que es va aixecar de nou a l’Opéra National de París el 2016 i que des de demà i fins al 8 de novembre es programarà al Liceu (deu funcions). Avui mateix, de fet, se’n reserva la primera sessió a l’aventura Vibe35. Al gener, tornarà, de nou, la producció a París. Il trovatore, de Verdi, és un dels títols més populars del repertori líric de tots els temps. Juntament amb Rigoletto (1851) i La traviata (1853), completa la trilogia del Verdi més popular. Ollé argumenta la fragilitat en la construcció dels personatges en la guerra, però en realitat el llibret parla d’una venjança lenta que esdevé tràgica i agònica.

Pel director musical Riccardo Rizza, sorprèn la senzillesa compositiva d’Il trovatore, menys enrevessada que el Rigoletto. Sí que innova en la manera de presentar l’obra. Rizza intueix que la senzillesa musical va connectar molt bé amb el públic de Roma (on es va estrenar), que no era tan rigorós com el de Venècia (on es van estrenar les altres dues òperes).

Per Ollé, la complexitat dramatúrgica es troba en la coincidència de dos relacions triangulars. Mentre que el Conde Luna desitja Leonora, ella estima Manrico. L’altre triangle és sobre la venjança entre el Conde Luna, Manrico i Azucena. És la gelosia de Luna el que propiciarà la tragèdia.

La soprano Saioa Hernández (Leonora) celebra la mirada d’aquesta producció, que considera que té una actitud molt més terrenal, una actitud heroica per sobre de l’habitual mirada romàntica del personatge que decideix sacrificar-se per amor. Comparteix rol amb Hibla Gerzmava.

També és un personatge enigmàtic el d’Azucena, la filla d’una dona condemnada a la pira per bruixeria que té el deure de venjar-la. Ksenia Dudnikova estava molt contenta de poder debutar al Liceu i també del rol en aquest muntatge. Comparteix personatge amb Judit Kutasi. El paper de Manrico se’l van alternant Vittorio Grigolo i Yonghoon Lee. I al Conde Luna el representen Àngel Òdena i Juan Jesús Rodríguez. Aquest baríton destacava l’ària del personatge que canta a l’amor i alhora lamentava que, tot i l’estima del públic del Liceu, no compti amb cap repartiment en els propers quatre anys. El director artístic del Liceu , Víctor García de Gomar, argumentava que ha calgut recompondre títols a causa de la pandèmia i que no acceptava pressions. García de Gomar ha dit que no rep pressions per contractar ningú i que sempre hi presideix la “llibertat” i la “qualitat”.