Història
Burgeses i feministes
La Generalitat commemora l’Any Esperança Bru i Oller
Una mostra a l’Espai Santa Caterina dona a conèixer fins al 27 de novembre la cofundadora de la Biblioteca Popular per a la Dona
Es podien quedar a casa i prendre el te, però s’impliquen i funden la Biblioteca Popular per a la Dona a Girona. És el 19 de desembre del 1918 quan al col·legi de les Dominiques del carrer del Nord es reuneixen Esperança Bru, la dona de Rafael Masó; Manolita Carreras, esposa de Francesc Coll Turbau; Carme Auguet, mestra i professora de l’Escola Normal; Dolors Pastor, directora de l’Escola Normal i bibliotecària primera, i Mercedes Clutaró. “Estan al costat dels homes i són totalment invisibles”, explica Rosa Maria Gil Tort, tècnica de la Fundació Rafael Masó que fa anys que treballa en la història de les dones dins la Història –la majúscula perquè és la que consta als arxius amb el tampó del segell oficial; la dels homes–. Gil Tort ha reconstruït la història d’elles, per completar aquest biaix, a través d’epistolaris, dietaris, receptes de cuina... Remarca la perspectiva de gènere en els estudis històrics, fugint també de biografiar l’excepcionalitat de les pioneres, per recuperar la història de la normalitat de les dones. Autora d’Elles també hi eren: les dones de la Casa Masó (1830-2015) –Fundació Valvi, 2019– o L’astrònoma i l’escriptor. Cartes de Manolita Carreras a Carles Rahola (1908-1909) –Col·lecció Josep Pla, 2021–, ha comissariat la mostra itinerant que sobre Esperança Bru i Oller es pot veure a l’Espai Santa Caterina de la Generalitat a Girona fins al 27 de novembre i que dona a conèixer la figura d’una dona de la burgesia gironina que va seguir l’exemple de Francesca Bonnemaison a Barcelona, quan va fundar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Rosa Maria Gil Tort ha fet emergir trajectòries femenines que, destaca, “no són menors” i que completen el mosaic social de Girona: “Dins del context gironí la Biblioteca Popular va ser molt revolucionària: era una via de formació de les dones per poder treballar de secretàries o fer oposicions. Les filles de famílies que s’ho podien permetre, les duien a les Escolàpies i després feien magisteri.” Recorda que l’única feina per a una dona era ser obrera o criada i reivindica el feminisme conservador menystingut: “Tenien formació i contactes, germans, pares o marits amb possibles, i aquests recursos els posen al servei de la comunitat. Per tant, un cert esperit feminista de promoció de la dona els l’hem de reconèixer.” L’homenatge a Esperança Bru, ahir al vespre a l’Auditori Irla coincidint amb els 50 anys de la seva mort, el 1972, reivindica, assenyala Gil Tort, el feminisme “de diferents ventalls”.