Degustar, de nou, Teatro de los Sentidos

Des de fa gairebé 20 anys el Polvorí del castell de Montjuïc respira cafè i canyella. Hi ha un ambient de calma i contemplació d’ombres a la llum d’una espelma que relaxa l’ànima i atenua l’estrès quotidià. El Teatro de los Sentidos és una companyia internacional que ha arrelat en aquest antic edifici històric abandonat.

Aquest cap de setmana la companyia ha fet possible un projecte que perseguia des de gairebé el principi: ampliar el sentit del gust en l’experiència teatral en la seva petita capella teatral. Sobretot al primer plat, introdueixen aromes de quilòmetre zero. El grup, que manté un equilibri entre incorporacions i membres fidels, continua explotant les sensacions del tacte, l’oïda i l’olfacte per sobre del de la vista (habitualment, dominant). Ara, és clar, ha cobrat més dimensió el del gust. Menjar en silenci, a les fosques, després d’haver connectat amb la mitja veu de qui fa una confidència a desconeguts i d’haver rescatat un record propi té uns profunditat gairebé catàrtica. Fins ara, el grup només ho havia incorporat molt puntualment en les seves accions i havia fet una breu estada al Taxidermista de la plaça Reial (que es veu que ja ha estat engolit per la voracitat capitalista) com a substitució a la dificultat logística a Montjuïc.

Teatro de los Sentidos ha donat vida a un racó de la ciutat; ha connectat amb els alumnes de les escoles; manté els seus tallers de recerca teatral, que van molt lligats a una concepció contemplativa a una revisió gairebé d’ermità. A principi del 2000 eren uns habituals en el Festival Grec. Les poques entrades disponibles a la Fabra i Coats o al CCCB s’acabaven en una alenada. Ara, l’espai és al Polvorí (al novembre recuperen Mariposas del alma). Fan un teatre que trenca els codis i que apropa els cossos afablement. Una abraçada postpandèmica és com una frega de farigola, reconstituent.