Memòria indígena

La imatge de les tombes dels infants indígenes morts en internats d’assimilació forçosa al Canadà no és només la guanyadora del World Press Photo 2022 sinó el triomf d’una nova manera de premiar el millor periodisme visual del món. El reputat concurs ha reformulat totes les categories amb l’objectiu d’ampliar geogràficament “la diversitat de veus i d’històries”, sobretot les silenciades i ignorades pels mitjans de comunicació tradicionals, afirma Martha Echevarría, comissària de la gira d’exposicions del certamen a un centenar de ciutats, d’entre les quals Barcelona, que l’obre al públic aquest divendres.

Fa 18 anys que l’aliança entre la Fundació Photographic Social Vision i el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) fa possible que es vegin a la capital catalana les obres reconegudes pel World Press Photo, “una eina de creació d’opinió crítica” i “de vigilància i de denúncia”, remarquen les directores de les dues institucions catalanes, Silvia Omedes i Judit Carrera, respectivament.

Fins l’11 de desembre lluiran, doncs, al CCCB els 24 projectes guardonats, 19 dels quals signats per fotògrafs que han documentat històries dels seus propis països o de països on fa molt temps que fan feina. Aquest és el gran canvi que ha sorgit de la remodelació del concurs: un accent més fort del periodisme local que treballa els temes en profunditat. I això, aquesta proximitat, implica sovint més risc per als professionals en els conflictes desbocats. Quan s’hi juguen la vida, no tenen cap més opció que optar per l’anonimat. El jurat del World Press Photo n’ha reconegut un, sense identificar-lo, que va cobrir les protestes pel cop d’estat a Myanmar el febrer del 2021.

Aquesta edició renovada també ha assolit el rècord de dones distingides: un terç, amb la canadenca Amber Bracken dalt de tot del podi. I una última dada que explica molt bé la situació actual del mercat de les imatges i de la crisi de la premsa: 10 dels autors premiats són freelance.

Aliens a l’agenda tan homogènia dels mitjans de comunicació, molts fotoperiodistes autònoms furguen en realitats marginades. Una de les que ha aflorat extensament en aquest darrer World Press Photo és la dels indígenes i la persistent herència colonialista per liquidar les seves cultures i a ells físicament. La imatge de l’any d’Amber Bracken, escollida entre les més de 65.000 que es van presentar, no ens parla de cap passat remot: els cruels internats on van morir uns 4.000 nens no es van tancar fins a finals dels anys noranta.

El fotògraf brasiler Lalo de Almeida, guanyador del projecte a llarg termini, se situa encara en un temps més present, a l’Amazònia, on el règim de l’ara destronat Jair Bolsonaro ha accelerat l’explotació il·legal dels seus recursos, un model depredador tant per als aborígens com per a tota la humanitat, pels estralls mediambientals que provoca la desforestació. Almeida parlarà del seu treball a Casa Seat aquest divendres a les 17.30 h. Una altra activitat paral·lela de la mostra serà un debat sobre el fotoperiodisme en la guerra d’Ucraïna, el dimecres 30 de novembre al CCCB. Enguany, per cert, no hi ha cap fotògraf català ni espanyol premiat.