Barcelona no troba un espai per dedicar a Salvador Dalí

Salvador Dalí, potser l'artista català més universal al costat de Joan Miró, no té a Barcelona cap carrer, plaça o jardí que recordin la seva figura gairebé 20 anys després de la seva mort, un oblit poc comprensible tenint en compte que cada any es "bategen" a la ciutat uns 50 espais públics.

L'absència de Dalí del nomenclàtor barceloní, que té prop de 4.750 carrers, places i jardins, és encara més sorprenent tenint en compte que la ciutat de Madrid i fins a 33 municipis de la comunitat madrilenya, com Getafe, Móstoles o Parla, tenen algun carrer o plaça dedicada al genial pintor empordanès.

El buit fet a la figura Dalí, mort el gener del 1989, contrasta, igualment, amb la rellevància que atorga Barcelona a Miró, a qui va dedicar el 1984, només uns mesos després de la seva mort, un gran parc de gairebé cinc hectàrees en ple Eixample, mentre que el 1992 li va atorgar un carrer a la Vila Olímpica, al districte de Sant Martí.

Per la seva banda, un altre dels genis de la pintura vinculat a la ciutat, Pablo Picasso, que va viure durant la seva joventut a Barcelona, té un passeig al costat del Parc de la Ciutadella. Tant Miró com Picasso donen nom, a més, a dos dels museus més importants de la ciutat, centrats en les seves respectives obres.

Pilar Serrano, secretària de la ponència del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona, la comissió que estudia i dóna curs a les propostes per donar nom a les vies de la ciutat, ha dit que Dalí "en principi, sembla que té un espai reservat, el que passa és que encara no s'ha trobat".

Serrano ha explicat que, quan ella va entrar a formar part de la ponència, el 2005, el tema "ja estava tractat i la idea és que (Dalí) estigui present, evidentment, i en un futur tindrà un espai important".
Tot i això, la secretària del nomenclàtor ha reconegut que l'assumpte "no està concretat encara", i que per ubicar l'espai dedicat a Dalí "s'ha de pensar en la reurbanització important que s'està fent per la Sagrera. Aquesta era la idea, encara que no és oficial, ni de bon tros".

Pilar Serrano ha especificat en aquest sentit que encara "no s'ha iniciat el tràmit perquè tota aquella zona està en obres, i s'estan fent moltes obres de reurbanització".

Serrano també ha justificat l'absència del carrer barceloní de Dalí, i d'algunes personalitats destacades d'altres països, en què "els personatges grans de vegades van quedant una mica relegats, esperant si surt una gran plaça, un gran jardí o un gran parc, però això, de vegades, és difícil". Aquest argument semblaria més comprensible si no es comparés amb la incorporació al nomenclàtor de Barcelona, des de fa ja diversos anys, d'algunes personalitats o personatges barcelonins i catalans morts en la mateixa època o fins i tot amb bastant posterioritat al decés de Dalí.

Així, a qui va ser president de la Generalitat Josep Tarradellas, mort el 1988, només uns mesos abans que Dalí, se li va dedicar el 1995 una de les grans avingudes de la ciutat per la via de substituir el nom anterior (Infanta Carlota).

També van obtenir el seu reconeixement en el nomenclàtor de la ciutat el polític barceloní Ramon Trias Fargas, mort el 1989, uns mesos després de Dalí, quan es va aprovar el 1995 el seu corresponent carrer al costat de la Vila Olímpica, mentre l'escriptora i regidora Maria Aurèlia Campmany, morta el 1991, dóna nom a un carrer de Ciutat Vella des del 1996.

Igualment, al cantant valencià Ovidi Montllor, mort el 1995, se'l recorda en una plaça del districte de Sants-Montjuïc des del 2002, i a l'humorista Jaume Perich, mort el mateix any, se li van dedicar uns jardins en un pati interior de l'Eixample l'any 2003.

Qui va ser economista i ministre Ernest Lluch, assassinat per ETA l'any 2000, va obtenir el reconeixement de Barcelona quan es va complir el quart aniversari de la seva mort amb la dedicatòria d'uns jardins al districte de les Corts.