Mor Llorenç Soler, mestre de documentalistes

El docu­men­ta­lista i direc­tor de films de ficció valencià Llo­renç Soler, que es va sig­ni­fi­car també com a direc­tor de foto­gra­fia, ha mort als 86 anys. El Docs­Bar­ce­lona va ator­gar-li enguany el pri­mer premi Docs d’Honor i el direc­tor del fes­ti­val, Joan Gonzàlez, ha mani­fes­tat en decla­ra­ci­ons a ACN que Soler era un “mes­tre de docu­men­ta­lis­tes i per­sona que va cap­tar imat­ges que s’han con­ver­tit en icòniques del temps del fran­quisme”. Llo­renç Soler va ser, segons asse­nyala el Docs­Bar­ce­lona, una de les figu­res des­ta­ca­des del cinema docu­men­tal inde­pen­dent i pio­ner en el gènere, que va posar el focus en les mino­ries mar­gi­na­des i va donar veu a aquells que mai no l’han tin­gut.

El cine­asta va ini­ciar la seva fil­mo­gra­fia als anys sei­xanta amb els curt­me­trat­ges docu­men­tals Será tu tierra (1965), 52 domin­gos (1966) i El largo viaje hacia la ira (1969) i, en la següent dècada, es va incor­po­rar al cinema mar­gi­nal, amb pel·lícules com Noti­ci­a­rio RNA (1970), on iro­nit­zava amb unes fal­ses imat­ges del NO-DO com a vehi­cle d’adoc­tri­na­ment fran­quista, o Sobre­vi­vir en Maut­hau­sen (1975), sobre els espa­nyols depor­tats a aquest camp de con­cen­tració ale­many. El 1970 va diri­gir també Car­net de iden­ti­dad, un curt expe­ri­men­tal amb tex­tos d’Albert Camus, Ernesto Che Gue­vara i James Joyce.

El 1998 va diri­gir el film de ficció Saïd, sobre un immi­grant que creua en una pas­tera l’estret de Gibral­tar amb el somni d’una vida millor, i el 2002 es va acos­tar al món gitano amb un altre drama de ficció, Lola vende cá, pro­ta­go­nit­zat per Cris­tina Brondo. El mateix any també va diri­gir Max Aub: un escri­tor en su labe­rinto, amb Juan Echa­nove en el paper de l’autor valencià d’ori­gen fran­co­a­le­many. Però és al gènere docu­men­tal que va dedi­car la major part de les seves ener­gies. Els dar­rers vint anys ha diri­git títols com Fran­cesc Boix, un fotógrafo en el infi­erno (2002), pre­miat a Màlaga i San Fran­cisco; Del roig al blau (2005), sobre la tran­sició al País Valencià; Kenia y su fami­lia (2005); Ser Joan Fus­ter (2008); La mirada de Anna (2009) o 1000 lunas (2018). Ha com­pa­gi­nat les seves tas­ques de direcció amb les de direcció de foto­gra­fia d’altres cine­as­tes com Fran­cesc Bell­munt, Helena Lum­bre­ras o Jesús Garay.

El cine­asta va rebre el premi de Cine­ma­to­gra­fia de la Gene­ra­li­tat per la foto­gra­fia de L’última fron­tera (1993), i el 16è Fes­ti­val de Cinema i Drets Humans de Bar­ce­lona va ator­gar-li el 2019 el premi Honorífic per la seva tra­jectòria com­pro­mesa amb els Drets Humans.