A Girona hi cremen cinc templers

A Girona les festes les acabem amb foc, i sembla que això els americans ho tenen clar, perquè en el rodatge de Mrs. Davis, que aquests dies ha tornat a convertir el Barri Vell en un plató, ahir van acabar una jornada intensa de filmació amb una gran crema. En aquest cas amb una foguera, i sí, ja us podem avançar que amb unes quantes víctimes: concretament cinc cavallers de l’Orde del Temple que van ser cremats vius enmig d’un esclat d’eufòria de la manada concentrada davant de la catedral, a la plaça dels Apòstols. No hi faltaven a la tribuna membres de la Santa Inquisició, només faltaria, com tampoc el monarca de torn, en aquest cas de la reialesa francesa, tal com delataven els seus lluents escuts amb la flor de lis.

La sèrie nord-americana, que ha escollit Girona entre altres ciutats de les comarques gironines (Figueres i Lloret de Mar) per filmar bona part de l’acció d’aquesta nova sèrie produïda per Warner Bros creada per Damon Lindelof (Lost, Watchmen, Leftovers), va rodar ahir aquesta seqüència espectacular que va requerir la participació de bona part dels quatre-cents figurants contrac- tats per a l’ocasió.

Abans d’aquesta escena nocturna, l’equip de rodatge no va parar des de primera hora del matí. Mentre es feien els últims preparatius per encendre la gran pira situada als peus del cadafal –nombrosos tècnics amagaven tubs i extintors, entre les piles de bruc i palla perquè tot rutllés–, l’acció es va traslladar a la plaça de Sant Domènec, davant mateix de l’edifici de les Àguiles, seu del rectorat de la Universitat de Girona. Allà hi havia un gran set de rodatge que ocupava ben bé tot l’espai, barrat al trànsit i als vianants. Malgrat tot, les escales de l’antic convent de Sant Domènec es van reconvertir en una grada ideal per a aquells passavolants, curiosos o periodistes que teníem interès pel que passava. I no érem pocs. Bullia d’activitat, amunt i avall de desenes de tècnics –sempre m’al·lucina veure quanta gent es necessita però que no saps ben bé què fa–, figurants vestits de monjos franciscans, pagerols, i entre ells, tot altiu, una mena de bisbe amb certs aires d’autoritat, encarnat per un dels actors secundaris més de moda, Tom Wlaschiha (vist a Joc de trons i Stranger Things). La confusió es va incrementar quan els càmeres i el realitzador van cridar “Aaaacció!”, i aleshores tot va començar a rutllar com un rodatge normal. Bé, normal no, perquè en realitat es tractava del rodatge d’un rodatge –el que en diem “cine dins el cine”; o, com seria el cas, sèrie dins una sèrie–, com van plasmar a la pantalla mestres com Robert Altman a El joc de Hollywood i abans François Truffaut a La nit americana (per cert, el film que el cinema Truffaut va escollir per celebrar ahir el 22è aniversari i l’obertura de la segona sala al nou Modern).

Com al castell de Sant Ferran de Figueres, també aquí hi havia les caravanes típiques d’un set de rodatge, el càtering i gent desplaçant-se amb cotxets de golf davant. Pur attrezzo per filmar unes quantes escenes divertides i del tot curioses.

A la tarda, quan la llum solar va començar a baixar, els focus del rodatge es van encendre per concentrar els objectius de les càmeres –una d’elles muntada en una llampant grua per fer tràvelings al·lucinants– a la pira que s’encendria al bell mig de la plaça situada davant del Museu d’Art. I si d’una cosa en saben, aquests que roden, és de fer versemblant allò fictici: entre una llum càlida que pampalluguejava, uns sortidors de flama i fum, la cosa era molt creïble. La filmació va continuar fins a les deu de la nit i la crema del cadafal sencer tindria lloc més tard en uns terrenys de Sant Gregori. Les restes de les cendres es tornaran a portar avui a Girona per continuar amb la gravació de l’endemà de la tragèdia.