Carolina Durante: “Això és molt més del que aspiràvem”

Carolina Durante és ara mateix la gran excepció: un grup de guitarres que triomfa al mig d’un panorama dominat per la música urbana. I els seus components en són conscients. “És veritat que la gent fa ara menys cas de la música de guitarres en general, i per això encara ens sentim més afortunats, perquè el nostre projecte ha funcionat des del principi, de manera insòlita. Això és molt més del que aspiràvem”, afirma el guitarrista Mario del Valle. En només cinc anys, Carolina Durante ha publicat dos àlbums, tres EP i nombrosos singles, alguns amb tanta repercussió com ara Perdona (ahora sí que sí), amb Amaia Romero, i el cèlebre Cayetano. I quan la pandèmia els ha permès fer concerts com Déu mana (“No ens convencia gens el format amb el públic assegut i distanciat”), no han parat de tocar, sobretot aquest últim any, des que va sortir al gener el seu segon àlbum, Cuatro chavales , que aquest divendres, 2 de desembre, presentaran a La Mirona de Salt dins el festival Neu! (22 h, 20 euros), amb els banyolins Eli Rodríguez –sí, s’hi pot veure una certa connexió entre tots dos grups– com a teloners.

Després d’haver fet una gira per Llatinoamèrica al maig i d’haver-hi tornat fa poc per tocar en els Primavera Sound de Santiago de Xile, Buenos Aires i São Paulo, tenen en perspectiva encara uns quants mesos de gira i grans concerts, com ara el que oferiran el 27 de gener al Wizink Center de Madrid. Però, en definitiva, continuen sent Cuatro chavales, com subratllen amb el títol del seu últim disc, que saben molt bé d’on venen: “Com que estàvem tant en el punt de mira, hi havia tantes expectatives sobre el nou disc i tot semblava tan seriós, el títol era una mica la manera de riure’ns de tot plegat, sense que tampoc el disc tingués un concepte global gaire elaborat.” A més, intenten donar un cop de mà a altres grups emergents, contractant-los com a teloners “perquè puguin tocar en llocs on no podrien fer-ho tots sols”. A partir de l’estiu vinent, reduiran el ritme de concerts per centrar-se a compondre els nous temes. Com quatre nois que, a pesar de tot, continuen fent rock, més pop o més punk segons la cançó, per divertir-se .