Desembalar ‘el’ secret

Són els nets els que desenterren les històries silenciades dels avis. No ha estat fins a principis del 2000 que han començat a aflorar testimonis personals de com es va passar la guerra a les trinxeres o a la rereguarda. A casa d’en Pepe Castells i Pubill tenien notícies que l’avi havia anat a la guerra i que havia estat ferit amb metralla. També sabien que hi havia un paquet que es movia misteriosament (tota la família el recorda en llocs diferents) precintat amb cinta de pintor on hi deia “Papers de la guerra”. Si alguna filla s’havia atrevit a obrir-lo algun cop, se’l trobava relligat de nou, més tard: l’avi no volia ensenyar-ho. El paquet es va desembalar el 2000, quan els avis ja no hi eren per protegir-lo. Havia arribat el moment de conèixer al detall el tràngol de la guerra. El temps de silenci s’havia acabat. Aquest dietari en concret descriu detalls d’un soldat amb unes il·lustracions destacables.

El paquet guardava material molt divers: des de postals de l’època fins a totes les cartes que el soldat va enviar i va rebre al front, a més d’un acurat dietari. Lluc Castells, un dels nets, es va marcar el repte d’ordenar-ho. Han passat dues dècades des que aquell paquet secret es va ventilar i s’han pogut sentir fragments de les descripcions de l’avi, que com a bon il·lustrador, va dedicar-se a fer mapes per als soldats de la República. Aquell treball minuciós s’ha transformat en una capsa en què es recull des de la reproducció de la llibreta a un llibre que intercala transcrit el relat amb les cartes, guardades zelosament. Durant el confinament Lluc Castells va poder reordenar tot el material però sense saber com podia transcendir al paper aquell material. Avui forma part d’una capsa (n’hi ha unes 150 ofertes a Verkami fins al 20 de desembre). El seu repte és arribar als 35.000 euros del cost del projecte que podria continuar amb la construcció d’un muntatge teatral. De fet, una de les “ofertes” del Verkami és oferir entrades per a la lectura dramatitzada que prepara Pau Vinyals per al febrer vinent.

Poc s’havia parlat de la Guerra Civil a casa. El silenci durant el franquisme era doble: per la por a ser represaliats ells o les famílies o bé per la vergonya d’haver estat permissius amb el règim feixista. Fins llavors, recorden Jordi i Josep Castells (els coneguts constructors d’escenografies des de fa prop de mig segle) com el seu pare, generós, irònic i compromès, els permetia que mantinguessin actituds subversives en contra de la dictadura. L’advertien gent del poble que els frenés els peus i “algun cop ens deia: «Vigileu»”. Aquell secret és bo esbombar-lo, més enllà dels dinars de Nadal de la família Castells a Cardedeu, ara que tornen a bufar vents d’una extrema dreta disfressada de democràcia. Arola s’ha compromès a fer-ne una edició, del llibre.