Mòmies molt vives

L’ateroesclerosi, avui la primera causa de mort al món, ja s’enduia a la tomba molts antics egipcis de fa 3.000 anys. O al més enllà, com ho veien ells amb la seva obstinació per momificar-se. La mala alimentació, amb excés de greixos animals, els provocava malalties cardiovasculars que els liquidaven en força casos amb menys de 50 anys. Com a Ameniryirt, un funcionari de Tebes que també tenia lesions lumbars i càncer estès als ossos. El cas d’aquest “servidor dels ingressos”, tal com el defineixen les inscripcions dels seus tres sarcòfags, té un interès majúscul, ja que és la diagnosi de tumor maligne més llunyana en el temps.

I com sabem de què va morir? I qui era, de què treballava i com el van preparar per a l’eternitat? Doncs perquè en els últims anys han entrat en l’escena de l’arqueologia les noves tecnologies. Mòmies d’Egipte: redescobrint sis vides és la nova exposició de CaixaForum Barcelona (fins al 26 de març) que penetra en els secrets més profunds de les restes de mitja dotzena d’individus conservades al British Museum, històric col·laborador del centre cultural de l’entitat financera catalana. El museu londinenc hi ha posat el material arqueològic original (les mòmies i els seus taüts, a més d’un exèrcit de peces magnífiques: màscares, vasos canopis, joies...) i la investigació dels seus equips multidisciplinaris. CaixaForum, el bon gust per muntar exposicions atractives per a un públic de perfil divers.

D’Ameniryirt se’ns expliquen més coses. Per exemple, que la seva figura està embolcallada amb dotze centímetres de gruix de capes de lli, cobertes a la part superior per una malla de granadura amb un bell disc solar alat al pit. Un abric consistent que no ha calgut treure-li per escodrinyar el seu fràgil cos momificat. Els últims avenços en tomografia computada i imatge tridimensional permeten desembolicar virtualment les mortalles sense fer malbé els cadàvers.

El de Nesperennub també amagava un munt de sorpreses invisibles als ulls. La mòmia d’aquest sacerdot del temple de Karnak, el complex religiós més important de Tebes (actual Luxor), està guarnida amb molts amulets i altres objectes rituals, tots tapats per l’embenat. Els escanejos els han identificat pràcticament tots. Fins i tot se sap amb quin material es van fer. A la zona del cap, s’hi ha detectat un estrany bol d’argila amb les empremtes de l’artesà que el va fabricar.

Nesperennub pertanyia a l’elit. “Totes les persones momificades eren d’alt rang, de manera que tenim una pila d’informació de les classes benestants, però poquíssima de les populars”, precisa Marie Vandenbeusch, comissària al Departament de l’Antic Egipte i el Sudan del British Museum, que ha tingut cura de la mostra de CaixaForum amb Daniel Antoine, el conservador en cap d’aquesta mateixa àrea del museu. Nesperennub tenia molt mala salut mental. I ateroesclerosi, com Ameniryirt i com Penamunnebnesuttawy, un sacerdot del nord del país amb una peculiaritat: l’embalsamador no li va extreure el cervell, un cas força únic, perquè per als antics egipcis aquest òrgan no tenia cap importància per perllongar la vida al més enllà. El més habitual era llançar-lo a la brossa.

I aquí tenim una dona: Takhenemet, “senyora de la casa”, és a dir, casada. Una altra persona adulta d’entre 35 i 49 anys quan va morir amb les artèries fetes pols. La van enterrar en tres sarcòfags encaixats els uns dins dels altres. En el més intern, la van representar com una adolescent. La van enterrar amb un vestit semitranslúcid, els cabells recollits en un monyo i sostenint un instrument musical conegut com a sistre (semblant a un sonall). Mòmia i taüts van ser adquirits el 1832 a Alexandria per un metge escocès i tres anys després ingressaven com a donació al British Museum, que té una col·lecció de 120 vestigis momificats.

Les altres dues mòmies que llueixen en la mostra són d’individus d’edats més joves, en aquest cas de nom desconegut. Un jove de l’Egipte grecoromà que demostra que, quan van arribar aquests nous governants a les terres del Nil, van continuar practicant la momificació. Les tomografies computades han revelat que va morir amb 17 o 18 anys i que el seu cos va ser profanat: algú el va remenar, segurament per arrabassar-li objectes de valor. Probablement va ser enterrat a la necròpolis d’Hawara, a l’entrada de l’oasi del Faium, el mateix lloc de repòs on va ser trobat un nen petit, la sisena vida, truncada als quatre anys per causes que es desconeixen, que es fa present a CaixaForum. “La momificació d’infants no era corrent a l’antic Egipte, però pensem que en el període romà va anar en augment”, assenyala Vandenbeusch. En algunes tombes s’han localitzat joguines, com pilotes i nines. En la mostra de Barcelona s’exhibeix un cavallet de fusta. “Els antics egipcis no eren tan diferents de nosaltres”, rebla Vandenbeusch.