Macba “viu i mutant”

El Macba fa mesos que es prepara per ser un museu “més habitable”, com se l’imagina la seva directora Elvira Dyangani Ose des que va ser nomenada, l’estiu de l’any passat. Després d’un període de transició, forçat pels compromisos de l’etapa anterior, Dyangani va anunciar ahir la programació del 2023 ancorada en una nova presentació de l’exposició permanent, Col·lecció Macba. Preludi. Intenció poètica, que es nodreix de les compres que han fet recentment la Fundació Macba, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Permanent no és la paraula adequada, perquè la mostra es renovarà cada sis mesos i algunes de les obres (n’hi ha a la vora de 130 en total) són ara només llavors que aniran germinant i creixent lentament. Des d’avui, dimecres, fins diumenge, hi ha portes obertes per fer els primers tastos.

Aquest Macba “viu i mutant” que planteja Dyangani també aspira a ser “radicalment públic” en un moment en què les crítiques que històricament ha rebut (elitista, endogàmic i tancat) ataquen més que mai tota la seva raó de ser. El projecte d’ampliació de l’equipament a la plaça dels Àngels, amb un nou edifici que esgarraparà espai obert a un Raval urbanísticament tan atapeït, ha encès els ànims al barri. Una plataforma està canalitzant el malestar i va a totes per impedir que es facin les obres de l’annex del museu.

Dyangani també, o sobretot, ha heretat un llegat enverinat de desacords amb les gents del Raval. Què està fent? “Escoltar”, també aquells “que no se senten interpel·lats pel museu”, inclosos, va dir ahir, els que n’abanderen les crítiques (que no són precisament minoritàries, d’altra banda). La directora promet treballar amb i per a tots, conscient, però, que cal repensar les maneres de fer fins ara. La clau, sosté, és convidar la ciutadania a “apropiar-se dels espais del museu”, que se’ls sentin veritablement seus. És a dir, públics com la mateixa plaça dels Àngels.

Primeres accions per fer el tomb. A la planta baixa del Convent dels Àngels s’obrirà un espai comunitari, de diàleg, gratuït i obert a tothom, de nom Jardí Ambulant, en què les urgències dels veïns del Raval es posaran en un primer pla. I un gest si es vol més lúdic, però per què no compatible i fins i tot còmplice de les missions d’un museu del segle XXI: al Centre d’Estudis i Documentació ja s’hi ha habilitat una zona de relax, per llegir o simplement per mandrejar.

Dyangani també vol prolongar la plaça a dins de l’edifici Meier, el cor del museu, si més no a la planta que està a peu de carrer, on per tant tampoc es faria pagar entrada. Moure’s diferent dins del Macba: això és, al cap i a la fi, el que persegueix amb la seva idea de museu “afectiu”, destensant la seva arquitectura impositiva i subvertint les rígides convencions de les exposicions. “Les exposicions no són coses que passen als museus sinó coses que els passen, als museus”, raona.

En el programa de l’any que ve, l’art fet per dones és preeminent. I tant elles com ells utilitzen la creació artística per alertar d’injustícies històriques i, a recer d’aquestes, problemes actuals menystinguts per l’statu quo polític, econòmic i cultural. El brodat d’exposicions inclou l’artista marroquina establerta a Berlín Bouchra Khalili (la primera inauguració, al febrer), bregada en lluites postcolonials i anticolonials; una retrospectiva “coreografiada i en constant moviment” de la brasilera Laura Lima; el tàndem de cineastes Denise Ferreira da Silva i Arjuna Neuman; la pionera del land art Nancy Holt, eclipsada pels seus col·legues masculins; l’algeriana Lydia Ourahmane, amb un treball que traspua càrrega política en tot allò quotidià; Daniel Steegmann Mangrané, barceloní establert a Rio de Janeiro, que predica la desjerarquització del ser humà i la sana convivència amb totes les espècies del planeta, i una reivindicació de l’esperit creatiu col·lectiu a la Catalunya dels anys setanta tot rememorant la tasca de la revista Visual. Aquesta visió de l’art més enllà de les genialitats individuals, aferrada als creadors que treballen processos compartits i per ser compartits, també tindrà una ambiciosa exposició tutelada per la nova directora de Conservació i Investigació del Macba, María Berrios.

El museu afrontarà el 2023 amb un pressupost de 12,8 milions d’euros i amb la il·lusió de millorar significativament els seus registres de visitants. Aquest any s’assoliran els 230.000, però els gestors del centre pensen que poden atrapar els 300.000 el curs que ve.