Experiència immersiva

Ni la més optimista de les previsions va endevinar l’èxit d’Avatar, estrenada fa tretze anys arreu del món: amb 2.743 milions de dòlars, és encara la pel·lícula més taquillera de la història. L’èxit va ser tan gran que va accelerar l’adaptació de les sales al 3D. La revolució va quedar a mitges, i el visionat en tres dimensions ha quedat com una oferta més. Avatar: El sentit de l’aigua l’esperada seqüela d’aquell èxit, arriba avui a les pantalles amb una oferta en 2D lleugerament superior a la de 3D, i s’estrenarà també en català en 40 pantalles, també en 2D i 3D.

James Cameron tenia al cap la idea d’Avatar des del 1994. Havia aconseguit una sèrie d’èxits formidables (Aliens 2, Terminator 1 i 2...), però la tecnologia no permetia encara fer realitat el seu somni. Per entretenir-se, va abordar abans projectes com Mentiras arriesgadas o Titanic, un altre èxit descomunal: va triomfar en els Oscar i durant molts anys va ser la pel·lícula més taquillera de la història. El director canadenc es va superar a ell mateix amb Avatar, dotze anys després. Titanic és encara, a dia d’avui, el tercer film més taquiller. En segon lloc hi ha Avengers: Endgame.

El febrer del 2010, després del gran èxit d’Avatar, Cameron i el seu soci i productor, Jon Landau, van reunir els principals directors de departament que havien treballat en la pel·lícula en un hotel de Santa Bàrbara, Califòrnia, per revisar quins aspectes del procés de realització havien funcionat millor i què podrien haver millorat. La reunió va donar lloc a un munt d’idees que són a l’origen no només del film que s’estrena avui, també de tres seqüeles més. “No crec que Avatar: El sentido de l’aigua hagués estat possible si no haguéssim fet aquest exercici; vam haver d’escriure quatre pel·lícules abans que pogués començar amb la primera seqüela”, diu ara Cameron, en declaracions recollides als materials promocionals del film. També explica quina és la seva prioritat davant el risc que la tecnologia faci ombra a les emocions que transmeten els personatges o a l’interès de la història: “El material amb què estem treballant ara és molt avançat en comparació amb la primera pel·lícula, però això fa que la pel·lícula sigui millor des de la perspectiva de l’audiència? De cap manera. Al públic només li importa una història, els personatges i el que senten veient la pel·lícula. És en el que penso cada dia.”

Aquesta és la sensació que transmet el visionat en 3D d’Avatar: El sentit de l’aigua. La tecnologia en 3D ha millorat molt, la imatge és nítida en diferents plans d’acció (fins al punt que si algú s’aixeca a la fila del davant, pot semblar que és dins de la pel·lícula), i a més no té els problemes de foscor de la fotografia que tenia fa tretze anys. Però la pel·lícula és una aventura que beu dels clàssics. Primer de tot, del western: els militars de la corporació RDA que arriben a Pandora, el paradís habitat per la raça dels Na’vi, semblen els casaques blaves amenaçant una tribu al Salvatge Oest, que fins i tot ataca un tren carregat de munició. Però també fa pensar en els films bèl·lics del Vietnam o de les batalles aèries i navals de la Segona Guerra Mundial.

La protecció del medi ambient i la importància de la família tornen a ocupar un lloc essencial en la trama, protagonitzada per una família Na’vi: Jake (Sam Worthington), Zoe Saldaña (Neytiri) i els seus quatre fills fugen de l’amenaça dels militars de RDA, liderats per Quaritch (Stephen Lang), i es refugien en una comunitat de la seva raça que viuen a la vora del mar, els Metkayina. Sigourney Weaver i Kate Winslet també formen part de l’elenc del film, protagonitzat sobretot per Na’vis, una espècie semblant als humans, però de pell blava, amb cua i molt més alts, àgils i forts. La interpretació dels actors es fa amb el mètode de motion capture (els actors porten nombrosos sensors que capten el més mínim moviment, com es va fer el Gòl·lum d’El senyor dels anells). Moltes escenes s’han rodat sota l’aigua, en un estudi.

El 2024, el 2026 i el 2028 s’estrenaran els episodis 3, 4 i 5. L’expansió d’Avatar pot competir amb altres universos fantàstics d’enorme popularitat. Com va dir James Cameron fa dos mesos, en declaracions recollides per la revista Fotogramas: “Va arribar un moment que vaig pensar: «Per què no llençar-me a la piscina i construir tot un univers immersiu a l’estil de la Terra Mitjana de Tolkien o les galàxies de Star Wars?»”