Art

Cita amb John Berger

La Virreina dedicarà una mostra a la visió marxista de l’art de l’escriptor

La Virreina Centre de la Imatge emprèn el 2023 amb un programa que, segons el seu director, Valentín Roma, farà “un salt d’escala”: “Estem preparats per fer projectes més potents i complexos.” Sense trair la seva ànima (“la investigació és la nostra missió, no els showrooms”), l’any que ve proposa vuit exposicions, cinc de monogràfiques i tres de col·lectives, que escamparan reflexions sobre la imatge des dels terrenys de l’escriptura, el cinema, la fotografia i l’arquitectura.

A més, el centre de la Rambla continuarà sent una de les poques institucions artístiques de la ciutat en què les mirades locals i internacionals conflueixen sense jerarquia ni condescendència. D’entre els noms, destaca John Berger i la seva visió marxista de l’art. L’exposició Permanent red, al maig, pren el títol del seu llibre repositori de les crítiques que va publicar al setmanari esquerrà New Statesman.

A la tardor, la Virreina presentarà la primera exposició en un museu de l’Estat de la cineasta d’allò quotidià Chantal Akerman. És segell de la casa aquesta línia de mostres que transformen el cinema d’autor en poderoses museografies. També ho és la seva manera d’abordar l’arquitectura des d’un ferm compromís amb l’espai públic.

La temporada s’obrirà, al febrer, amb dues exposicions d’esperit reivindicatiu bessó: La ciutat en disputa. Experiments col·lectius entorn de l’habitatge social al sud d’Europa (1949-1976) i Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1975), aquesta deslocalitzada, a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, adquirida recentment per l’Ajuntament. Llegendes del rai servirà per invocar, a final d’any, el treball experimental del pedagog Fernand Deligny a les Cevenes, al sud de França on va establir una xarxa informal de suport a infants autistes des del 1967 fins als anys vuitanta. En aquest mateix període, l’artista Antoni Miralda va desplegar una tasca com a fotògraf de moda per a la revista Elle molt poc coneguda. També tindrà exposició, al juny. A l’octubre, i a cura de la filòsofa descolonial Yuderkys Espinosa-Miñoso i l’artista visual Katia Sepúlveda, Antifuturisme cimarrón especularà amb la idea del món que hauria estat si Europa no hagués existit. Quinze artistes faran aquest exercici que tindrà dues seus expositives: la Virreina i el seu veí centre d’arts Santa Mònica. I un darrer caramel, al març, servit per Inmaculada Salinas, que a Veus al bosc presentarà tretze treballs de què el fil conductor són els tretze martiris que, segons la seva hagiografia, va patir la nena màrtir santa Eulàlia.

La Virreina tancarà el 2022 amb 103.000 visitants, un 26% més que el 2021. “Per a un espai de 700 metres quadrats, és una xifra espectacular”, rebla Roma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.