Pep Camps, el pintor d’una generació

Al fons de la sala principal de la Casa de Cultura, com si fos la finestra de casa seva a Parlavà, hi ha un monitor de televisió que mostra les vistes que Pep Camps (Girona, 1962) albira i amb les quals ha captat el pas del temps. Només batecs d’una petita porció vital, immersos en una àmplia representació de la seva llarga i prolífica trajectòria artística, repartida en quatre exposicions simultànies que es podran veure a Girona.

Coincidint amb la celebració del seu seixantè aniversari, el pintor gironí ha cregut convenient fer un balanç de la seva carrera sota el guiatge del comissari Toni Álvarez –en realitat ell és qui ha escollit bona part del que es pot veure, com confessa l’artista–, sobretot la seva faceta de pintura, amb més de dues-centes obres.

Inaugurada ahir, a la Casa de Cultura ja es pot visitar la primera de les retrospectives, centrada en aquest cas en la figura i el moment històric de Pep Camps, un artista qualificat com “pintor d’una generació” per Álvarez. El seu dia a dia, la relació íntima amb el Montgrí, les estades a Àsia, les influències literàries i musicals –influenciat alhora per l’art pop–, el seu rebuig a la violència... traspuen en els quadres i plasmen alhora una manera de ser i d’entendre el món. La contraposició d’obres, però, no respon a una cronologia concreta, ja que en algunes l’artista “va endavant i enrere en el temps”, com destaca el comissari.

Al pis de dalt, a la Fundació Fita, el motiu central són les sèries temàtiques, la manera que té l’artista d’afrontar les seves obres a l’hora de pintar. Hi destaca el manifest antibel·licista amb Girona com a protagonista titulat Llums i ombres, i un conjunt d’obres sobre paper que va fer durant la seva estada a Bangkok.

A la Casa Masó, Pep Camps assegura que hi ha una de les exposicions més cridaneres, ja que ha decidit “despenjar algunes de les obres que tenia Rafael Masó” per substituir-les per obres seves “de colors primaris”. Això genera un joc de colors i una atmosfera que enceta un diàleg amb la resta d’obres existents.

L’última de les exposicions es farà a La Mercè a partir del 19 de gener. S’hi reviuran els inicis de la seva carrera artística amb un caire didàctic, com ha avançat el mateix Pep Camps, que també hi fa de professor.

Pep Camps considera que és un “privilegi” poder exposar en quatre mostres diferents a la seva ciutat. També una “responsabilitat”, conscient, segons ell, que la seva feina “el porta a caminar per la corda fluixa cada dia”, i mostra-la en conjunt li ha suposat “despullar-se molt, a pilota picada”.

Les quatre exposicions es podran visitar fins l’11 de març del 2023, i un catàleg complementa un recorregut únic.