Meravelles sobre les aigües

L’aigua és molt present en la història bíblica –en el diluvi, el creuament del mar Roig o el passeig de Jesús sobre el llac de Tiberíades–, així que no deixa de tenir un cert simbolisme que aquest any el Gran Circ de Nadal de Girona sigui –per segona vegada en la seva història– sobre aigua, element de vida i purificació, després de tot el que hem passat aquest any i els dos anteriors, en què no hem parat d’encadenar desgràcies. La qüestió és que, malgrat tot, aquí hi ha el circ de nou, en aquesta ciutat que ja fa uns anys que respira circ per tot arreu, gràcies a la perseverança de Genís Matabosch, president de la Circus Arts Foundation i, per tant, director general del Gran Circ de Nadal, però també del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or, que aixecarà la seva enorme carpa a la Devesa d’aquí a només un parell de mesos, amb funcions del 2 al 7 de març.

El Gran Circ de Nadal va oferir ahir les dues primeres representacions –n’hi ha dos més cada dia fins al divendres 30– amb el pavelló de Fontajau força ple d’un públic eminentment familiar. “Us convidem a submergir-vos en el mar del gran circ internacional de màxima qualitat”, va ser la introducció de Matabosch per a un imponent espectacle de dues hores que, amb la mitja part i algun extra –inclosa la bona disposició dels artistes per signar cartells i saludar el públic, al final del xou– s’acaba acostant més aviat a les dues hores i mitja, per si s’han de quadrar horaris en aquests dies tan atrafegats.

L’espectacle s’obre amb el Ballet del Gran Circ de Nadal, que recorre a diferents elements aquàtics durant les seves diferents intervencions al llarg de l’espectacle. També ho fa en altres moments l’excel·lent clown xilè Tuga, que evoca sense paraules la platja i el mar amb números tan delirants com divertits en què fa intervenir el públic, entre altres coses per posar-li crema...

En la primera part, els elegants equilibris damunt l’aquari de Maria Bakalkina van deixar pas als més dinàmics de Vladímir Erofeev sobre el corró i piràmides d’objectes en les quals no es recomanable enfilar-se. Entre fonts d’aigua, làsers de colors i exclamacions del públic van discórrer els números de Richard Dobos, lluint abdominals mentre pujava pel pal d’un enorme paraigua, i d’Aldana Abdulalleva, capaç de fer girar al seu voltant una quantitat inversemblant d’hula hoops, sobre una gran bola de miralls. El duet Giniborg & Plishkin va viatjar al Chicago dels anys 20 del segle passat amb un número que combina força i ball, i la Troupe Hassak, del Kazakhstan, va tancar la primera part amb un número d’equilibris sobre escales.

La segona part va començar amb el funambulisme a gran altura, en tots els sentits, d’Oleg Lobanov i Beata Slabko, i va mantenir el nivell amb les evolucions sobre les cordes aèries de Nikita Pavlov i Aliaksandra Vishneuskaya. La Troupe Hassak va tornar amb un número d’espectaculars caigudes en el doble pal xinès, i el romanticisme es va enlairar amb les cintes aèries d’Angelina Prokhorova i Roman Khronzo. Les fonts il·luminades de la pista van ballar per cloure l’espectacle, fins que una fallida tècnica les va aturar. Matabosch, a més de demanar disculpes, va explicar que el muntatge s’ha hagut de fer amb presses i sacrificis pels compromisos esportius de Fontajau. Una petita anècdota, només una gota al mig d’un oceà de gran circ.