Crítica
cinema
Una família inesperada
Entre l’intimisme i la consciència social, com també entre la subtilesa emocional i els brots de sentimentalisme, el cineasta japonès Hirokazu Koreeda va abordant una diversitat de famílies (més o menys acomodades o més o menys desestructurades) amb els seus secrets i mentides, ferides, pèrdues i absències: Ningú no ho sap, Still walking, Miracle, De tal pare, tal fill, La meva germana petita, Un assumpte de família, La veritat.
A Broker, rodada a Corea del Sud, Hirokazu Koreeda hi construeix una família tan inesperada com fràgil que no se sustenta en els vincles sanguinis, encara que en formi part una dona jove que vol procurar que el seu fill tingui una bona família d’acollida: després d’abandonar-lo en una “caixa de nadons”, se’n penedeix i, en una mena de road movie inclassificable, acompanya en tal recerca dos “venedors de criatures”.
Podria semblar que, a la manera de tantes pel·lícules actuals, Koreeda il·lustra un tema sociològic: “el tràfic de nadons”, lligant-ho al del fet que hi ha dones que no se senten capaces d’assumir la criatura que han tingut. Tanmateix, a diferència de tants de casos, el tema es dilueix a través de la construcció d’uns personatges amb la seva complexitat i ambigüitat moral. Això sense sobreposar-hi un judici, que, en tot cas, hi és envers una societat hipòcrita i cruel que exclou, que margina, que fa que algunes mares hagin d’abandonar els seus fills, cosa que fa que d’altres puguin vendre’ls i comprar-los. Encara més: Koreea fa atenció als seus intèrprets per captar-hi una emoció, un gest imprevist que dona vida al contingut de les imatges més enllà del relat que s’hi explica .