El ressorgir d’un Àngel

El conjunt monumental modernista de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar, serà restaurat en part gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament i els propietaris, la família Cabañas. Estem davant d’un dels espais característics de Lloret, amb més de mil anys d’història. Els seus orígens com a monestir benedictí daten de l’any 986, després d’un atac al convent de Blanes. Va ser llavors quan es va formar el que avui coneixem com Sant Pere del Bosc –tot i que en aquell moment es va batejar com Sant Pere Salou, un grup d’edificacions al voltant d’una capella–. La família Cabañas ha estat sempre molt conscient del seu valor històric, i per això sempre ha deixat visitar la majoria dels espais. Però, malauradament, s’hi han ocasionat desperfectes, fins i tot després d’haver-hi fet intervencions. D’aquí que s’optés per restringir-hi l’accés públic. Per això el regidor de Patrimoni Cultural, Xavier Flores, exposa: “Fa temps que estem treballant en aquest conveni, però la pandèmia, postpandèmia i tràmits burocràtics l’havien endarrerit. Malgrat tot, és una gran notícia per a Lloret, i Catalunya, poder garantir la conservació i l’accés públic a aquest patrimoni cultural.”

Entre els elements més rellevants destaca el monument L’Àngel, que data de l’any 1904. Dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, inclou igualment el primer monument dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, que està situat al cim anomenat Ses Pedres Lluïdores. A la base s’hi troba una àmplia escalinata i un piló de roques naturals. Al cim, la figura d’un àngel amb les ales esteses assenyala amb la mà dreta el camí de l’ermita i amb l’esquerra alça una estrella. El cos de la construcció té un relleu de pedra a cada cara. La cara que mira al mar representa Nostra Senyora de Gràcia i, als peus, hi ha un medalló de bronze amb l’efígie de Mossèn Cinto. El monument va ser projectat i dirigit en la part artística per Enric Monserdà. La part escultòrica és de Federico Bechini, segons model de l’escultor modernista Eusebi Arnau, i va ser realitzat al taller de Joan Pujol. Les casetes són edificis construïts al tombant del segle XX (1901) i estan relacionades amb la posterior construcció del monument L’Àngel, situat a pocs metres. Una d’elles, la més ornamentada en estil alfonsí, es va projectar com caseta de sopluig de Nicolau Font –està situada a mig camí entre casa seva i Sant Pere del Bosc– i l’altra com habitatge dels treballadors que cuidaven les vinyes i els boscos que envoltaven el monument. A la llinda d’una antiga porta lateral hi ha les inicials N.F. (Nicolau Font) i data del 1901.