L’estat d’Europa

Cinc anys abans que, el 2008, irrompés amb força a Canes guanyant-hi la Palma d’Or amb 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies, film devastador sobre la podridura moral dels últims anys de la Romania de Ceausescu, Cristian Mungiu va realitzar el seu primer llargmetratge, Occident, en què diversos personatges decideixen migrar cap a l’Europa occidental. Passats aquests anys, molts romanesos segueixen buscant-se la vida en altres llocs, però a Romania també hi arriben migrants de zones més pobres disposats a fer les feines mal pagades que no accepten els nadius. Per això, inspirant-se en un cas real, el cineasta aborda els conflictes derivats d’aquesta nova situació al seu país, però, de fet, allò que passa a R.M.N. dona compte d’una Europa (tant a Orient com a Occident) on campen l’explotació laboral, el populisme, el racisme i la intolerància.

L’acció transcorre en un poble de Transsilvània on una panificadora contracta tres homes de Sri Lanka. La seva arribada provoca una reacció irada i els veïns exigeixen a l’alcalde que els expulsi del poble, on hi ha una minoria hongaresa i molts dels seus habitants van migrar, sobretot a Alemanya, a la recerca de treball. No importa: els nouvinguts sobreexplotats són el “dimoni”. En un memorable pla fix d’uns vint minuts de durada, corresponent a una assemblea de veïns, Mungiu reflecteix l’estat de les coses a través d’una diversitat de veus que, expressant el seu malestar i les seves contradiccions, conviden a pensar-hi. A l’entorn del poble, uns ossos volten per un bosc que el cineasta explora com un espai físic i a la vegada simbòlic en un dels films més potents i complexos d’aquest any que s’acaba .