El Pacte Nacional per la Llengua, un gran consens pel català
El Govern treballa per obtenir un document compartit que asseguri el present i el futur de la llengua
Consellera Natàlia Garriga: “Hem entrat en una nova etapa pel que fa a la política lingüística del nostre país”
La situació de la llengua catalana centra l’actualitat d’informatius, tertúlies mediàtiques, interaccions a les xarxes, sessions acadèmiques especialitzades i sobretaules familiars. Aquest interès inaudit de sectors tan diversos i transversals del país mostra no només un estat de preocupació evident per la salut del català, sinó també una implicació generalitzada a l’hora de buscar la millor manera d’afrontar els diferents reptes que planteja l’ús de la llengua.
El Pacte Nacional per la Llengua corrobora aquest interès, que s’ha palesat amb una elevada participació. Es tracta d’un dels processos participatius amb més èxit dels darrers anys, amb 333 aportacions i prop de 2.600 propostes concretes. Amb els resultats del procés participatiu a la mà, és el torn dels membres del Consell Social per la Llengua Catalana, que en faran una valoració i elaboraran les recomanacions que han de servir per a l’esborrany del document del Pacte. Un esborrany que ha de donar resposta als reptes principals amb què es troba la llengua catalana, d’acord amb els 12 àmbits d’aplicació extrets de l’ informe “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana” .
En l’àmbit de l’administració pública, caldrà donar resposta al repte de garantir una presència plena del català en totes les administracions públiques presents a Catalunya i incrementar l’ús del català a la Justícia. Garantir la disponibilitat lingüística en el conjunt de totes les administracions és un repte pendent.
En educació, el repte és revertir la tendència clarament descendent de l’ús del català a l’ensenyament obligatori i, en l’àmbit universitari, convé trobar l’equilibri entre la necessitat de garantir que el català sigui la llengua habitual i el valor d’atreure talent i competitivitat internacional a les universitats catalanes. Pel que fa a l’aprenentatge del català entre les persones adultes, cal buscar estratègies per fer augmentar l’interès a aprendre català més enllà dels cursos inicials o bàsics.
La cohesió social i l’acolliment és, sens dubte, un dels factors clau i estructurals de la nostra societat. I, per tant, també en matèria de llengua el Pacte ha d’encarar uns reptes importants que hi estan associats, com per exemple els requeriments lingüístics de les feines del sector de serveis o la conveniència que els catalanoparlants mantinguin el català a les converses, abans de prejutjar la capacitat de comprensió de l’interlocutor.
En l’àmbit de la cultura, el principal repte és la presència normalitzada de la llengua catalana en les indústries culturals, sobretot en el cinema i els videojocs, així com també en el sector de l’audiovisual i dels mitjans de comunicació, on cal incentivar la presència del català a les plataformes digitals principals i una més àmplia oferta de programes infantils i juvenils. I encara en l’àmbit del món digital i les tecnologies de la llengua, és fonamental garantir la presència del català a les xarxes socials i trobar la manera de contrarestar l’efecte de la digitalització i la globalització que inevitablement beneficien les llengües més grans.
Respecte a l’àmbit socioeconòmic i laboral, és bàsic garantir més productes i serveis en català. Que les empreses valorin el coneixement de català en els seus processos de selecció i que, en definitiva, la llengua es consideri útil tant per trobar feina com per oferir un servei de qualitat. I en l’àmbit sanitari, és imprescindible valorar l’ús del català també com a part indissoluble de la qualitat del servei i dels efectes sobre el benestar dels pacients. En aquests àmbits, assolir la disponibilitat lingüística és també un repte.
El lleure, l’esport i el món associatiu, àmbits fortament arrelats a la societat i al país, plantegen una sèrie de reptes interessants per enfortir l’ús de la llengua, com els hàbits lingüístics dels joves en àmbits més socials i informals o la implicació dels agents que lideren aquests sectors en la conscienciació de la importància de mantenir el català com a llengua de socialització.
En el context de tot el domini lingüístic, enfortir els intercanvis de comunicació entre els diferents territoris de llengua catalana i coordinar les accions de normalització lingüística són els reptes més importants que encarem. I, més enllà del domini lingüístic, als àmbits estatal, europeu i internacional, una autèntica política lingüística favorable a totes les llengües oficials de l’Estat i l’oficialitat del català a la Unió Europea són reptes estratègics i estructurals que, d’acord amb l’actual marc legal, servirien per garantir una base mínima de protecció, suport i impuls de la llengua.
Finalment, i estretament vinculats amb molts dels eixos exposats, comptem amb els reptes associats a la qualitat de la llengua, més enllà dels usos formals, que busquen la manera de conciliar norma i variació en un context d’adequació lingüística que garanteixi la identificació d’usuaris diversos sense entorpir l’eficàcia comunicativa.
Reptes, tots ells, que demostren l’ampli recorregut que pot fer encara la política lingüística del nostre país. El resultat del Pacte Nacional per la Llengua no serà un document signat i prou: a partir del que s’estipuli, el Govern dibuixarà el nou full de ruta de la llengua per als propers 10 anys. Tot, en base a un gran consens que ha d’assegurar que l’administració pugui treballar sense impediments per tal d’assegurar el present i el futur de la llengua.