La memòria de l’exili en vinyetes

Hi ha un parell de fotografies bastant difoses del fons de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella a l’Arxiu Comarcal del Bages. A totes dues hi surt acompanyat de tres amics, tots vestits amb un gruixut capot de soldat, que havien coincidit als camps de concentració de França després de la derrota republicana i que acabaven de ser reclutats per treballar en les fortificacions de la línia Maginot, al Loira. Les fotografies són del febrer de 1940, poc abans que tots quatre fossin enviats a Mauthausen i un d’ells, el professor de matemàtiques Pere Vives, gran amic d’Agustí Bartra, hi perdés la vida. El periodista Ferran Planas i Amat-Piniella, que els evocarà a tots a la novel·la KL Reich, apareixeran molts anys després en una altra fotografia encara més famosa, feta amb carn de gallina per Pilar Aymerich per al llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, arrambats contra un mur amb el també supervivent Joan Pagès. Del quart amic de la colla, l’artista aragonès Josep Cabrero Arnal (Osca, 1909-París, 1982), que havia salvat la vida a la pedrera infernal fent dibuixos pornogràfics per als oficials nazis, ha costat més refer-ne la imatge, segurament perquè va ser l’únic que va quedar-se a França després de la guerra, encara que fos com un indigent, fins que el 1948 va començar a dibuixar per a L’Humanité una tira còmica protagonitzada per un gos anomenat Pif que es convertiria en un dels personatges més populars de França.

El Museu de l’Exili de la Jonquera (Mume) repara l’oblit en què va anar caient aquest dibuixant commovedor en una doble exposició que, fins al 5 de març, revisa la seva trajectòria (Jaume Capdevila, Kap, explica que a pesar del seu passat tràgic conservava “la mirada brillat i el somriure generós”), i alhora aborda la representació que en els darrers anys han tingut en el còmic l’èxode i el confinament als camps de concentració. Amb el comissariat de Josep-Vicent Garcia-Raffi i Francisco Collado Cerveró, L’exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera eleva la narració gràfica no només a l’estatus artístic pel sol fet d’incorporar-la al museu, sinó que també li reconeix el poder de construcció d’una memòria històrica equiparable a la que va erigir Art Spiegelman amb la recreació zoomòrfica de la Xoà al seu Maus. L’exposició rememora, doncs, des de la retirada fins a la resistència o el confinament als camps, a través d’una trentena d’àlbums tant francesos com espanyols editats els últims 25 anys, com ara a Los surcos del azar, Exilio, Les serps cegues, Josep, La sombra roja o Deportado 4443, acompanyats de fotografies, objectes i dibuixos originals.