Zush, lliure a Eivissa
La Fundació Suñol revisa en una exposició els anys que l’artista va viure a l’illa, on va fugir després d’haver estar internat al manicomi per consum de drogues
L’any 1968, l’oficialment Albert Porta (Barcelona, 1946) es va instal·lar a Eivissa, on va residir fins al 1983. Un viatge tot d’una físic va trifurcar-se en una aventura mental, espiritual i emocional. “Em vaig fer com a artista i persona a l’illa”, explica en un breu vídeo que es projecta a la Fundació Suñol en una cambra fosca folrada de pintures fluorescents, tècnica que va començar a explorar a Barcelona i que va continuar treballant quan va abandonar la ciutat després d’una experiència traumàtica.
Ho va deixar tot enrere: la seva vida passada i fins i tot el seu nom de naixement. L’exposició Zush a Eivissa (fins al 20 de maig) reconstrueix els anys més crucials de l’avui anomenat Evru. Albert Porta es va transformar, primer, en Zush quan el van internar al manicomi i un pacient amb qui jugaven a inventar-se noves paraules el va rebatejar així. A l’hospital frenopàtic de Barcelona, Zush s’hi va estar tres mesos. El van derivar aquí des de la presó Model, on va ser retingut uns dies després que l’haguessin arrestat per consum de marihuana. “Era un hippy que anava amb cabells llargs. A Barcelona, n’hi havia pocs”, recorda en la mateixa entrevista, que es va gravar, l’estiu passat, al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, on es va estrenar l’exposició que ara es pot visitar a la Suñol.
El cas és que tots aquests embats que, el 1968, va sofrir de la repressió franquista el van empènyer a fugir, d’un lloc i d’un ser. La idea d’establir-se a Eivissa la hi va donar l’artista Erwin Bechtold, representat per la galeria René Metras, on Zush, llavors ja Zush, va muntar la primera exposició individual, Alucinaciones, amb els assajos psicodèlics de pintura fluorescent que va exportar tal qual a Eivissa. Al fulletó de la mostra va escriure una trentena de paraules inventades amb el seu còmplice del manicomi. Al mig de tot, sobresortia el mot morna, que, casualment, seria el paratge on aniria a raure quan se’n va anar a l’illa.
La casa de la vall de Morna era humil, amb un pou que el proveïa d ’aigua, corrals d’animals, una cuina que a l’hivern feia servir de dormitori perquè era l’únic lloc on no es moria de fred i un dormitori travessat per un fustot que va coronar amb una pedra; si s’hagués desprès, avui no ho explicaria. Aquesta amenaça, diu, el feia viure en tensió.
I crear amb una llibertat que a Barcelona no havia tingut. “Les coses prohibides exciten la imaginació.” També l’amor és una força poderosa per transformar-se. A Eivissa, es va enamorar bojament dues vegades, va tenir fills i es va integrar plenament en els cercles de gent vinguda d’arreu. No és que allà estigués més ben informat que a Barcelona, sinó que ho estava més que a París, Londres i Nova York, engalta. “Zush vivia a Eivissa però no estava aïllat a Eivissa. Des d’allà, va fer el salt a grans galeries i museus que el van incorporar en l’estat de la qüestió de l’art contemporani internacional”, remarca Enrique Juncosa, que ha fet equip curatorial amb Elena Ruiz, del museu d’Eivissa, i Xavier de Luca, de la Fundació Suñol.
A Nova York, per exemple, va crear l’obra After the eclipse, dedicada a la mort de Franco. L’artista va representar el dictador com una taca eclipsant la lluna. Aquesta peça és una de les més de 300 de la seva producció que atresora la col·lecció Suñol. Zush, i a partir de l’any 2000 Evru, va ser la nineta dels ulls de Josep Suñol. El mecenes el va acollir al seu estudi, llavors conegut com a Galeria 2, quan va tornar a Catalunya, el 1984. Durant dos anys, Zush va tenir la residència artística en aquest local del carrer de Mejía Lequerica que, actualment, és la seu de la Fundació Suñol.
El dictador va ser estímul perquè s’inventés el seu univers plàstic tan singular. “Em vaig adonar que Franco estava mostrant-me el seu estat. Em vaig fer conscient que la meva autodefensa hauria de passar per la creació del meu propi estat.” L’Evrugo Mental State, amb idioma (l’evrugui), moneda (els tucares), bandera i himne propis i una iconografia diversa que, entre d’altres, va agafar forma de cartes del tarot, sèrie que va adquirir el Moma de Nova York.
“Faig de pont entre els mons racional i irracional”, exclama Albert Porta/Zush/Evru en el vídeo, on se’l veu en un excel·lent estat de salut, tot i que, divendres, no va poder atendre la premsa a la Suñol perquè se sentia dèbil. Sigui com sigui, l’influx d’Eivissa continua residint en ell. “Diria que a Eivissa, en comptes de ser sota terra (underground), s’és als núvols la major part del temps.” I encara vola.