El somriure etern d’Herralde

A punt de fer 88 anys, Jordi Herralde continua impertorbable amb el seu somriure. Des de la venda del segell Anagrama a l’editorial Feltrinelli i el trasllat de la seu històrica de Sarrià a l’Eixample, Anagrama s’ha mantingut al capdavant de les editorials literàries exhibint múscul i mantenint-se com a corona de les independents del país. Acompanyat de la seva companya Lali Gubern i de la nova editora Sílvia Sesé, Jordi Herralde va recollir la setmana passada en un dinar íntim la medalla del premi Formentor, que li va atorgar el també editor i periodista Basilio Baltasar, que va desaparèixer abans del dinar durant una bona estona davant del desconcert dels periodistes que cobríem l’acte. Finalment, tot va quedar aclarit perquè Baltasar s’havia deixat el guardó a l’hotel i va sortir disparat a buscar-lo.

Herralde aleshores es va esplaiar, sobretot amb sucoses anècdotes sobre figures del panorama, com el seu amic alemany, el poeta Hans Magnus Enzensberger, traspassat fa dos mesos i que havia estat el primer número de la mítica col·lecció Contraseñas. Herralde no parla com un melancòlic, sinó que ressuscita la vivència com si tot fos proper, mai històric o aliè a nosaltres. De vegades comenta les discretes vendes de molts títols i li surt la vena de botiguer, però sap que la feina també consisteix a escampar el paper perquè el busqui, quan toqui, el lector adequat. Jordi Herralde també va aprofitar la reunió de comensals per explicar que, finalment, l’arxiu de l’influent Anagrama es quedarà a un pis veí a l’edifici de l’editorial. Després de donar-hi moltes voltes així ho van decidir i és una gran notícia perquè els investigadors i curiosos podran accedir-hi gairebé amb un cop de metro.

Durant el dinar de lliurament, Herralde va evocar premiats del Formentor com Jorge Luis Borges, Samuel Beckett, Jorge Semprún, Carlo Emilio Gadda, Nathalie Sarraute, Saul Bellow i “el meu favorit Gombrowicz, de qui vaig publicar quatre títols, amb el resultat habitual: ressenyes excel·lents i unes vendes gens espectaculars”. Felicitat completa: impossible.