Repte teatral de dues sales a 10 minuts en bicicleta

En un document digital burocràtic en anglès [Blank] és l’espai buit que indica a l’usuari que ha d’omplir amb alguna dada concreta. La dramaturga Alice Birch va escriure un llibre carregat d’escenes en què s’alternen situacions de personatges adults amb altres de joves. I que puntualment, comparteixen situació. El text és molt obert amb la idea que cadascú el munti com vulgui; un repte que perseguia Ferran Murillo, director del Tantarantana i el director Roberto Romei. Les fàbriques de creació del Tantarantana i del Centre de les Arts Lliures (que es troben a 10 minuts en bicicleta de distancia; prop de 2 quilometres) s’han embolicat a fer una aventura que separi físicament els dos equips; un per sala: la diferència d’edat es reforçarà amb el canvi físic. Cada obra es podrà comprendre assistint a una de les sales però l’experiència serà molt més rica si també es va, posteriorment, a l’altra sala. L’obra es representa del 14 de febrer al 12 de març.

Al Tantarantana es convoquen els actors joves: Jan Mediavilla, Imèn Akandouch, Sònia Ninverola i Lea Torrents. A la Fundació Brossa, els adults: Laura López, Dani Arrébola, Francesca Vadell i Elena Fortuny. En realitat, els dos grups beuen de la mateixa desesperació per un mecanisme social que els arracona, no els deixa prosperar; cap individu, però, deixa de lluitar.

Quina relació hi ha entre els dos grups? Podrien ser uns els fills dels altres però també ells mateixos des dècades més tard. La proposta, que dirigeix Roberto Romei i Marc Chornet, a partir de la traducció d’Helena Tornero coincideix en què aspira a què l’espectador sigui actiu i descobreixi possibles relacions (casuals o buscades) entre les diferents escenes.

És un projecte ambiciós, que agermana dues fàbriques de creació de Barcelona amb la voluntat s’explorar nous reptes artístics. S’ha partit d’un càsting obert. De les 300 fitxes que en van rebre, en van acabar entrevistant a prop de 30 per posar a provar la química dels dos equips. El 70% de les escenes es produeixen simultàniament i només es comparteix un 30%, sempre des de la distància virtual (i física), a més de la diferència mental de les dues generacions.