El patrimoni del Teatre Lliure es projecta al món digital

El Teatre Lliure ha reordenat tot el seu material per construir un arxiu, que seguirà incorporant material d’ara en endavant. Per ara, l’ Arxiu Lliure compte amb 1197 produccions (i uns 60.000 documents digitalitzats) que es pot consultar en obert. Programes de mà, fotografies, dissenys de vestuari, audiovisuals d’espectacles i concerts, guions de teatre... són accessibles per a tothom. Només hi ha restriccions en alguns documents, amb drets d’autor, que s’exigirà una sol·licitud formal.

La responsable de l’Arxiu, la Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure, Anabel de la Paz, ha estat la impulsora d’aquesta nova faceta del Lliure (que, de fet, es va activar urgentment a conseqüència de la pandèmia, per donar sortida digital a la creació escènica en pe confinament domiciliari). L’Arxiu pretén ser una eina de divulgació de la trajectòria del Lliure però també inspiradora per a nous projectes. Així mateix ho entén el director, Juan Carlos Martel, De fet, aquesta iniciativa, es defineix com a digital i viva del patrimoni del Teatre Lliure. La línia troncal del web són les 1.197 produccions. Però hi ha fins a 2.300 escenografies, 150 dramatúrgies o 40.000 fotografies. Un dels atractius de l’Arxiu és que la catalogació de les cares de les imatges s’ha fet amb l’ajut d’un programa d’intel·ligència artificial. De fet, hi ha oberta la possibilitat a què els antics artistes que participaven en aquelles produccions o espectadors completin els dubtes que falta per determinar.

L’Arxiu Lliure, finançat amb els ajuts del Departament de Cultura dins la línia de subvencions FEDER ha de ser l’oportunitat a reviure espectacles vistos anys enrere o de poder veure muntatges que se’n té referència però no s’ha pogut veure mai. A hores d’ara, s’ha digitalitzat tot el material disponible al Lliure i també s’està introduint les dades que hi ha dipositades al Museu de les Arts Escèniques (MAE). Sense anar més lluny, el fundador del Teatre Lliure, Fabià Puigserver va cedir tot el seu fons al Lliure que, en no poder-lo documentar i catalogar es va deixar en dipòsit al MAE. De fet, fa pocs anys va ser Quim Lecina el que entregaria tot els seus fons al MAE i que pròximament es podrà consultar a l’Arxiu Lliure, segons les des institucions. En realitat, el MAE és una entitat centenària i que fa un recull molt més ampli. Davant les 40.000 fotos del Lliure, el MAE en suma un milió, per exemple.

L’objectiu de divulgar i traspassar el patrimoni als nous creadors és compartit i s’espera que, en pocs temps, hi hagi una web que els vehiculi, tots els arxius patrimonials junts. La presentació de l’Arxiu Lliure coincideix amb la campanya , impulsada pels artistes, que el MAE de l’Institut del Teatre disposi d’un espai físic de 5.000 metres quadrats per a poder fer exposicions temporals i activitats adreçades a divulgar el ric patrimoni escènic català. Més de 500 persones ja han signat el manifest Per un Nou MAE.