La Perla29 recupera un conte humanista de Zweig

“La paraula és la protagonista”. Ho té clar, l’actor Xavier Ripoll que substituirà Bruno Oro del repartiment original en la nova producció d’Els ulls de l’etern germà que s’estrena demà a la Biblioteca de Catalunya. El que va ser el primer muntatge de La Perla29, que es va estrenar gràcies a l’acolliment de Toni Casares i la Sala Beckett de Gràcia, va marcar la forma teatral que els ha acompanyat durant els primers 20 anys d’història. Ara. torna a ressonar amb tot l’humanisme i quotidianitat de la prosa pausada de Stefan Zweig. L’obra es podrà veure sis setmanes en la mateixa disposició (a la italiana) que a la Beckett. Òscar Muñoz manté el seu paper original i també repeteix, amb el seu clàssic acompanyament musical Marc Serra.

Els ulls de l’etern germà narra un conte oriental en què un guerrer mata accidentalment el seu germà. La seva mirada en el moment de caure mort li queda clavada al cervell. Vençuda la guerra, es retira de l’exèrcit i el rei li permet anar passant per diferents oficis com el de jutge, però no es treu el pes de perjudicar a una part de la societat tot i voler impartir justícia. Busca la llibertat provant de servir a la societat. Per al director Oriol Broggi (que va proposar aquesta adaptació impactat per la descoberta del teatre de Peter Brook) defensa aquesta recuperació per recordar què és “el que dona sentit a les obres de treatre que fem”.

No hi ha canvis significatius de fa 20 anys, més que el temps. Els intèrprets (habituals en la trajectòria de La Perla29) tenen una maduresa que l’han traspassada als seus personatges. Es percep la sensació de l’espectador d’estar llegint un llibre com altres muntatges com ara el de La mort d’Ivan Ilitx de Tolstói, estrenat el 2005 i que es va recuperar el 2011, ja a la Biblioteca.

Broggi sempre ha reivindicat que és sa el teatre de repertori. Per això, s’han atrevit al llarg de la seva història a tocar espectacles venerats per la memòria del públic com el Cyrano que va dirigir Josep Maria Flotats, i que ells reconstruirien amb Pere Arquillué de protagonista. OLa reina de la bellesa de Leenane, que havien protagonitzat Montserrat Carulla i la seva filla Vicky Peña. No han sovintejat amb les reposicions de grans espectacles (amb excepcions com Incendis i 28 i mig) però sí que mantenen un to similar que reverencia un cinema italià com el d’Una giornata particulare o el teatre de focs artificials d’Eduardo di Filippo (Natale in Casa Cuppielo). La Perla29 reivindica un teatre de foc lent que tingui molt en compte les posteriors gires per Catalunya i que convidi el públic a escoltar des del més íntim.