Crònica
L’ocell vola sol
És la seva cançó preferida de Nina Simone i va ser el primer single per al seu àlbum de debut, Black acid soul (2021), de cançons atemporals. I Marley Munroe ho va manllevar com a nom artístic, també tota una declaració d’intencions, ja que Blackbird és un dels himnes dels drets civils. No podia faltar en el repertori de la seva primera actuació a Catalunya, dissabte a la sala de cambra de l’ Auditori de Girona , en el marc del Black Music Festival , un concert en què Lady Blackbird va demostrar per què és la veu amb majúscules del soul actual, hereva de totes, des de Nina Simone fins a Gladys Knight, Aretha Franklin, Whitney Houston i Grace Jones, amb qui comparteix estètica i posada en escena teatralitzada –el periodista britànic Gilles Peterson la va batejar com “la Grace Jones del jazz”–. Massa comparacions per a un ocell que vola sol i alt, després de cantar als hotels i clubs, i que interpreta versions amb vida pròpia: en són una mostra Come together i I am what I am. Acompanyada per una banda virtuosa, va ser un festival jazzístic amb exhibicions de Chris Seefried a la guitarra –que també és el productor–, Kenneth Crouch al teclat, Jonny Flaugher al baix i Tamir Barzilay a la bateria. Els instruments al mateix nivell de la veu, poderosa i emotiva, de Lady Blackbird, amb un directe de ritme pausat. Amb cançons com Woman, demostra que es mereix ser al podi del que podem anomenar “música de veritat”.
Amb versions de “Come Together” i “I am what I am” despullades del pop i el disco sonen així en l’ànima de @iamladyblkbird pic.twitter.com/gyqCcwhCbu
— Gemma Busquets Ros (@gemmabusquets) March 11, 2023