En el regne de la por

No hi ha pors petites, perquè totes pressuposen la imminència d’un perill, però entre la por a deixar-te les claus de casa o a morir de manera violenta hi ha tot un camp minat de temors, fòbies, angoixes, patiments i inseguretats que la converteixen en una de les emocions més polimòrfiques i comunes que pertorben els humans. El festival Mot de literatura , que comença aquest dijous a Girona i es reprendrà el cap de setmana següent a Olot, es proposa abordar-la en el màxim de facetes possibles en la seva edició més transversal. “En un temps de tanta incertesa com aquest, la por és tremendament actual i abraça nombrosos temes”, argumenta el comissari del festival, Àlex Martín, a propòsit del motiu escollit, que els autors convidats tractaran des de la perspectiva literària, per descomptat, però també des de les formes de representació que adopta en el teatre, el cinema o les arts visuals. És la primera vegada que el festival amplia tant el focus, i amb un convenciment tal, que fins i tot hi haurà una demostració en viu: aquest divendres, 17 de març (18 h), l’il·lustrador madrileny Keko dibuixarà, en la conversa que sostindrà a Girona amb el guionista de novel·la gràfica aragonès Antonio Altarriba i la crítica cultural Mery Cuesta, una imatge possible de l’horror. “Tenia al cap que es pogués dibuixar la por en directe, per saber quins colors demana, quin rostre té i com es dosifica en la construcció d’un relat”, diu el comissari.

Per a Àlex Martín, especialista en novel·la negra i director de la col·lecció “crims.cat”, el més fàcil hauria estat decantar les converses d’aquesta novena edició del Mot cap al gènere de la intriga i el terror, però va preferir obrir el ventall per explorar com el sentiment d’amenaça i vulnerabilitat s’ha infiltrat en tots els aspectes de la vida i també de la creació. La cinquantena d’autors que participaran en les sessions programades tant a Girona (del 16 al 18 de març) com a Olot (del 23 al 25 de març) parlaran, doncs, tant de la por individual com de les col·lectives, de les que engendra la pròpia imaginació i de la que provoquen factors externs; és a dir, parlaran d’engany, de maldat, d’assetjament, de bloqueig, de malalties mentals, però també de la por al fracàs, a la pàgina en blanc i, en últim terme, a la mort.

Els ponents de cada taula han estat escollits amb molta cura per enriquir al màxim el debat, explica Àlex Martín, que confessa que el primer nom que va tenir clar tan bon punt va rebre l’encàrrec del Mot va ser el de Massimo Carlotto, escriptor, dramaturg i guionista italià que va passar anys fugitiu del seu país, acusat d’un crim passional que no havia comès i que es va convertir, de fet, en el cas més llarg de la història judicial d’Itàlia. Finalment indultat i convertit en un destacat autor de novel·la negra, va recollir la seva experiència al llibre La vida fugint, que servirà de base a la conversa que sostindrà amb el periodista Xavier Grasset per tancar les sessions de Girona, dissabte 18 de març (20 h).

Una altra de les convidades de luxe del festival d’aquest any és la nord-americana Bonnie Jo Campbell, que clausurarà el Mot a Olot el dissabte següent, 25 de març (20 h), en una taula compartida amb Carlos Zanón i Llucia Ramis. Considerada un referent ineludible de l’anomenada grit lit o country noir, aquesta escriptora nascuda a Michigan que viu en una granja envoltada d’animals, tan assilvestrada com els seus personatges, retrata l’Amèrica profunda en unes obres on les dones adquireixen una dimensió d’autèntiques supervivents en un món de fracassats, bevedors, brivalls i traficants de metamfetamina, com la seva inoblidable Margo Crane, la protagonista d’Érase un río, novel·la publicada, com tota la seva obra en castellà, per Dirty Works. L’advocada parisenca Camille Kouchner, en canvi, arriba aureolada per la commoció que va despertar el 2021 a l’Estat francès la revelació de l’incest de què va ser víctima a La família gran, un llibre que va destapar milers d’altres casos d’abusos sexuals a menors dins el nucli familiar. Kouchner conversarà a Girona, aquest dijous (18 h), amb el poeta i novel·lista barceloní Alejandro Palomas, que també va fer públic fa un any que havia estat víctima d’abusos en un col·legi de La Salle, i el mallorquí Sebastià Portell, que acaba de novel·lar a Les altures la vida d’Ismael Smith, un artista incomprès al seu temps, inclassificable i extraordinari, sobre el qual va pesar una doble condemna per la seva homosexualitat i la malaltia mental.

Tot i l’atractiu dels noms internacionals del programa, en què també és remarcable la presència del mexicà Jorge Volpi, la parisenca Dominique Manotti, que ha novel·lat la guerra d’Algèria, o Youssef El Maimouni, Àlex Martín vol subratllar la presència d’escriptors catalans que han tractat la por des de vessants molt diverses, com ara el teatre, i en aquest sentit assenyala “el privilegi” de tenir el dramaturg Josep M. Miró, autor d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, per tal d’esbrinar com es porta a escena aquesta torbació, en diàleg amb l’escriptora Lolita Bosch, que l’ha abordat des de l’assaig, i Núria Juanico, la periodista que va destapar els casos d’abús de poder i assetjament a l’Institut del Teatre. A vegades l’actualitat s’alia amb els desitjos, i és així com la cineasta Carlota Pereda, inclosa en el programa abans de guanyar el Goya a la millor direcció novell per Cerdita, podrà parlar sobre l’horror (del qual el bullying és una manifestació atroç) amb el televisiu Manel Loureiro, autor del supervendes Apocalipsis Z, i la periodista Mònica Garcia Massegué.

Hi haurà també espai per al true crime, tan de moda darrerament gràcies a programes com Crims, que plantegen fins a quin punt la realitat supera la ficció, el tema de la conversa que mantindran Núria Cadenas, que ha narrat l’assassinat, el 1993, del jove antifeixista Guillem Agulló a mans d’un grup neonazi a Guillem; les periodistes de successos Fàtima Llambrich i Mayka Navarro, i el criminòleg Marc Pastor a Girona, dissabte vinent al VerMot (12 h), que aquest any es trasllada al barri de Vista Alegre.