Sobreviure a les bombes
Una família d’Olot localitza per casualitat en un museu de Jerusalem diorames que diversos pessebristes olotins van construir per encàrrec de la Unesco
Se’ls havia perdut la pista en un altre museu destrossat per una bomba
-
Sobreviure a les bombes. -
20dioramesva encarregar la Unesco a l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa per a l’exposició permanent al Museu Internacional de la Nativitat de Betlem. A la fotografia d’arxiu de l’esquerra, el pessebrista olotí Ramon Bassols fent els últims retocs a algunes d’aquestes creacions. A la de la dreta, Josep Traité i Teresa Muela..
Una parella d’Olot ha trobat per casualitat a Jerusalem (Israel) deu diorames de pessebristes olotins que fa més de vint anys que l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa intenta localitzar. Es tracta de deu de les vint creacions que diversos pessebristes de l’agrupació van construir l’any 1999 per encàrrec de la Unesco per a una exposició permanent al Museu Internacional de la Nativitat de la ciutat cisjordana de Betlem, el lloc on la tradició i el Nou Testament situen el naixement de Jesús. L’edifici està situat dins d’un complex salesià, a pocs metres de l’església de la Nativitat.
Aquest organisme hi va reunir pessebres d’arreu del món per commemorar el jubileu pels 2.000 anys del naixement de Jesús i l’exposició era un clam a la pau al món en una de les zones més conflictives del planeta. Els creadors olotins van fer diorames a l’entorn dels passatges bíblics de la infància de Jesús, creats amb les tècniques i la figuració característica de l’agrupació. Hi van participar Teresa Muela, Ramon Bassols, Amadeu Anglada, Gerard Comas, Joan Castanyer, Jordi Fontaniol, Miquel Gironès, Joan Montero, Josep Traité i Modest Fluvià; la majoria en van fer més d’un. Només a tall d’exemple, Muela va crear una fugida a Egipte de Sant Josep i la Verge amb un cel molt espectacular –una de les característiques del pessebrisme olotí–; Gironès va recrear els mateixos protagonistes buscant fonda per fer nit; Bassols, el temple de Jerusalem i un altre amb les muralles d’aquesta ciutat bíblica.
Bomba
A tots aquests pessebres se’ls va perdre la pista el 2001, quan una part del museu on hi havia l’exposició va quedar destruïda per la caiguda d’una bomba en el marc del conflicte entre israelians i palestins. Cal recordar que, en aquell moment, la ciutat estava dividida entre la part sota administració palestina i la israeliana. L’equipament, que era regentat per salesians, estava situat a la part palestina de la ciutat de Betlem. De fet, l’última notícia que tenien els pessebristes d’Olot era que la Unesco treballava per recuperar el màxim nombre possible de pessebres o de fragments i figures de l’efecte de la devastació per fer una exposició itinerant.
Ara, franciscans
La família olotina els ha localitzat durant una visita al Terra Sancta Museum de Jerusalem, que dirigeix la comunitat franciscana, un equipament en el qual hi ha una escola de pessebrisme i que exhibeix peces de l’època històrica de Jesús. La troballa, doncs, ha estat totalment casual i, gràcies als contactes d’aquesta família amb l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, els ho han fet saber. Cal recordar que en una de les capelles laterals de l’església de la Nativitat de Betlem hi ha una imatge del nen Jesús feta als tallers d’imatgeria religiosa d’Olot. Aquesta imatge es venera cada any durant la vigília del dia de Nadal, a la missa del gall.
L’encàrrec de la Unesco va arribar a l’agrupació a través de la seu que té a Verona (Itàlia), un dels centres productors de pessebres artístics més destacats del món. Alguns pessebristes olotins ja havien participat en alguna mostra internacional en aquesta ciutat i prèviament a París, arran d’uns contactes amb aquest organisme de l’Organització de les Nacions Unides, que arranquen del 1984.
Aquell any, es va produir la visita a Olot de l’aleshores nunci del Vaticà, Lorenzo Frank, que era un gran aficionat al pessebrisme i que es va desplaçar a la capital garrotxina atret per les figures de l’escultor Josep Traité, per la particularitat de les creacions artístiques a l’entorn del pessebre i per la centenària tradició de la imatgeria religiosa. De fet, el nunci va visitar el Taller de l’Art Cristià, el primer que es va crear, el taller de l’escultor olotí i la casa Trincheria, on hi ha un pessebre de final del segle XVIII d’estil napolità.
L’any següent, l’Agrupació de Pessebristes va enviar diorames a l’exposició de París, on hi havia creacions de 25 països més i on es va editar un opuscle en què es qualificava Olot com la capital internacional del pessebrisme, atenent una tradició que arrenca al segle XVIII i amb unes característiques artístiques molt particulars de la zona. A més, en aquest mateix opuscle, es remarcava que els pessebres olotins es presenten en caixes amb una espiera, la qual cosa els dona profunditat i plasticitat i destaca el valor escultòric de les figures.
Els contactes amb la Unesco van ser fonamentals, perquè en va sorgir la proposta i la petició a l’agrupació pessebrista olotina d’organitzar un congrés mundial i una exposició internacional, que no es van fer realitat, però, fins l’any 1992 i després de molts alts i baixos respecte a les possibilitats d’organitzar un esdeveniment d’àmbit mundial.
L’any 1985, l’agrupació garrotxina va participar en una altra mostra internacional de pessebrisme a Verona amb dos pessebres. Es tractava d’una exposició anual que l’Associació Pessebrista Internacional organitzava cada dos anys en una ciutat europea diferent.
Els pessebristes garrotxins, per exemple, també van enviar pessebres a Alemanya en una altra de les edicions, i, més endavant, a la de Verona una altra vegada, que és on es va produir l’encàrrec de la Unesco.