Les afinitats afinades

Els gironins van comparèixer en bon nombre però sense exhaurir les entrades de la sala Montsalvatge de l’Auditori, el dissabte 15 d’abril, per a una de les fites més esperades de l’onzè Strenes : la conjunció estel·lar entre Andrea Motis i Marco Mezquida, dos músics encara joves, però amb talents amplament reconeguts i trajectòries molt propenses a col·laboracions de gran nivell, com era el cas.

El menorquí i la barcelonina no van decebre, però tampoc sorprendre, amb un plantejament escènic i lumínic massa sobri i profundament estàtic per a un espectacle que va durar dues hores. Són músics amb experiència i excel·lència, però, precisament per això, s’esperaven més química i combustió i, de passada, un repertori menys retrospectiu, ja que pràcticament totes les cançons eren anteriors al naixement dels dos intèrprets.

A l’inici, el viatge es va situar a l’altre costat de l’Atlàntic, amb lliuraments molt canònics d’estàndards com ara These foolish things i My favourite things, alternats amb repunts de Brasil, com ara Ponta de Areia de Milton Nascimento i Volta, un tribut a Gal Costa, recentment desapareguda. El piano era acurat i fluid, mentre la veu de Motis sonava delicada i angelical. Òbviament, va haver-hi complicitat, afinitats i molta afinació, però el duo dubtava a vegades sobre l’escaleta que calia seguir i, en una de les al·locucions, Mezquida va admetre que potser faltaven assajos.

A prop de l’equador, Just the two of us va marcar per fi una deriva més experimental al teclat, amb en Marco llençant un dels seus solos trepidants. L’Andrea, que també s’ocupava del saxo i la trompeta, va brillar amb Una llum de tardor, un tema propi sobre la infantesa, seguida d’una suavíssima De mica en mica de Serrat, que va dedicar a la seva mare, present a la sala. Eren els moments àlgids de la nit.

Pet sl final, un medley que reunia les mítiques You don’t know what love is i You can leave your hat on, amb una interpretació tèbia, que va deixar caure la carga picaresca de la cançó. El bis va ser Em dius que el nostre amor de Toti Soler, sentida i emotiva, rendint el públic, que va sortir somrient i satisfet .

El duet ara farà gira per diferents ciutats l’Estat, amb aquesta proposta que té, naturalment, potencial per créixer i afinar-se més. Divendres vinent, actuaran al Palau de la Música Catalana, dins del 55è Festival de Jazz de Barcelona .