“Dona sortida als escriptors del proletariat”

Sí, perquè hi ha una feina al darrere. S’han de triar i preparar les lectures, s’ha de fer una programació i després tot això s’executa, llegint el llibre i fent la xerrada. Són moltes hores. I anant bé et paguen 100 euros. Els clubs de lectura són una sortida professional per als que som escriptors del proletariat. Ens ajuda a continuar llegint, parlant amb altres lectors aprens molt de literatura. I també perquè entrin diners a casa perquè puguis continuar escrivint.

Sí, ara fem La carta al pare, de Kafka. Busco obra curta i d’autors molt bons. També llegim La perla i Homes i ratolins, de John Steinbeck. Són textos clàssics d’autors de gran anomenada amb altres obres. És rescatar l’obra petita. I se’ns passa l’hora parlant de les menys de cent pàgines pel que donen aquestes lectures. Està tenint molt d’èxit i hem hagut de doblar les sessions. Es van apuntar cap a setanta persones.

Completament. Potser de 20 persones inscrites hi ha quatre homes i això és molt perquè normalment no n’hi ha cap o un. No hi ha homes en els clubs de lectura.

I tant. És un prototip d’home i has de vigilar molt com a conductor que no monopolitzin la xerrada. Hi ha de tot, hi ha senyors encantadors però normalment expressen molt l’acord o el desacord i et fan saber que ells en saben molt. És a dir, enraonen, expliquen i exposen molt. Les conductores solem ser dones i més joves.

Les dones parlen més de les emocions que els ha generat la lectura. Ho relacionen molt amb la seva vida. Potser la tria de llibres que faig és un tema que va sortir, ara les lectores parlen molt de la vellesa, de les coses que resisteixen el pas del temps. Totes les dones acaben parlant de la seva època i de la seva situació com a dona.

Completament. Els és vida. Són dones que entre elles no tenen gaire res en comú i es troben un dia. És un perfil molt variat, però. Són grans lectors, llegeixen molt i tenen ganes que els recomanis llibres. Són molt oberts de ment.

És estrany el circuit. Normalment els que s’apunten a l’Aula són molt bons lectors. Però els que s’etiqueten de lectors compulsius i tenen una gran experiència lectora no s’atreveixen a fer el pas d’escriure. A l’Aula es llegeix instrumentalment i a vegades costa gaudir de la lectura perquè es llegeix per aprendre i aplicar-ho. A l’hora d’escriure, és meitat i meitat, homes i dones i més intergeneracional.