Crònica
Dia d’eslògans, globus i llibres
Ignorem amb quin criteri es distribueixen les parades dels partits polítics la diada de Sant Jordi a Barcelona, però ahir hi havia dos criteris molt clars: totes eren a la rambla de Catalunya, entre Consell de Cent i la Diagonal, i els dos partits que governen junts (o ho feien, fins a la precampanya electoral) són més a prop del centre que ningú. Faltaven 35 dies per a les eleccions municipals i cap partit va faltar ahir a la diada, una cita ineludible fins i tot quan les urnes no s’ensumen ni de lluny. Hi eren tots: Barcelona en Comú i el PSC, a Diputació i Consell de Cent, en una illa de distància; ERC, a rambla de Catalunya amb Còrsega, ben a prop de les parades d’Òmnium i l’ANC. Entremig es barrejaven des de Junts per Catalunya, les joventuts d’aquest partit i d’ERC (ben al costat, però sense mesclar-se) i el Consell de la República, fins al PP, Ciutadans (amb Carlos Carrizosa solitari) i formacions més minoritàries com Vox, Demòcrates per Catalunya i Valents (amb Eva Parera, que va fer alcaldessa Ada Colau).
La rambla de Catalunya no anava tan plena com el passeig de Gràcia. Els polítics ocupen –o hi són relegats, segons com es miri– un lloc discret en la festa del llibre i davant les seves parades no hi havia els col·lapses que provocaven les cues per a les signatures en punts com el passeig de Gràcia amb Aragó. Tots feien publicitat dels seus eslògans, regalaven globus, pins i bolígrafs, i oferien llibres per regalar en sintonia amb el seu ideari.
ERC oferia, al costat d’un tríptic amb el lema Maragall, més que mai, llibres com ara Escrivim el futur amb tinta lila, de Carme Forcadell; El 15M facha, de Gabriel Rufián; A l’altra banda del mur, de Raül Romeva, i Carregades de raons, de Dolors Bassa i Montse Bassa. Una plataforma rodona amb una càmera que hi feia voltes a gran velocitat va permetre enregistrar Ernest Maragall, Pere Aragonès i la plana major d’ERC ballant a ritme de rumba, en uns vídeos que van circular per les xarxes socials.
Al costat dels lemes Trias per Barcelona i La Barcelona que funciona, a la parada de Junts per Catalunya hi havia arrenglerats, per aquest ordre, exemplars d’Escrits de presó, de Joaquim Forn; Les hores incertes, de Quim Torra; Persistim, de Jordi Turull, i Filla de l’1 d’octubre, de Laura Borràs. BCN en Comú lluïa amb lletres grans una adreça electrònica, adacolau2023.barcelona, i era, amb ERC, l’única parada que oferia un espai per jugar als nens petits. L’oferta literària dels comuns era més eclèctica: Dejar de ser súbditos, de Gerardo Pisarello; Me lo han dicho los astros, de Charas Vega, i No parlaràs mai un bon català, de Joan Mena. Més avall, a la cantonada de rambla de Catalunya amb Diputació, Joan Collboni somreia des d’un cartell enorme, amb el fons vermell del PSC; hi havia tríptics amb el lema Un nou futur per a Barcelona i Salvador Illa era el protagonista literari amb El año de la pandemia. Al costat, biografies de Carme Chacón i Tarradellas; ¿Qué es el federalismo?, de Victòria Camps, i el conte infantil il·lustrat Petita història del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC.
Vox oferia una fotografia del seu candidat amb el lema Cuida Barcelona, cuida lo tuyo i, suposem que per cuidar el que és seu, venien llibres com Cataluña. La historia (amb ñ) i Los últimos de América, relat de les epopeies per defensar les escorrialles de l’imperi espanyol. Una versió de la història que els més grans ja coneixem perquè la vam haver d’estudiar a les escoles franquistes.