Llibres
La història que podria haver estat
20 moments clau de la història
Xavier Carmaniu, a ‘Si el timbaler del Bruc. Històries alternatives de Catalunya’, parteix de fets reals per oferir altres finals versemblants
L’arc temporal que abraça aquest assaig històric va des del 966, amb Borrell II, fins al 2017, amb Carles Puigdemont
L’autor és mou per l’impuls d’acostar la història als lectors
-
Dibuix que recrea l’atemptat contra Joan Prim, el 27 de desembre del 1870, al carrer del Turco de Madrid EPA. -
Estàtua del timbaler del Bruc, personatge de llegenda de la Guerra del Francès EPA. -
L’historiador Xavier Carmaniu, davant el Palau de la Generalitat de Catalunya, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, un edifici on van tenir lloc diversos fets que narra en el llibre ORIOL DURAN.
Què hauria passat si el timbaler del Bruc, en comptes d’un timbal, hagués tocat una altra cosa? Aquesta hipòtesi se la va plantejar un dia, o un vespre, l’historiador Xavier Carmaniu. Partint d’aquesta suposició, barrejada amb un esperit lúdic i una mica trapella –com demostra la pinzellada d’humor–, però sent molt rigorós amb els fets històrics reals, Carmaniu va anar imaginant versions històriques alteratives, ucronies, de fins a vint situacions que van afectar poc o molt la història de Catalunya. El resultat, endreçat i molt ben servit, és l’assaig de divulgació històrica, amb afegits finals de ficció, Si el timbaler del Bruc. Històries alternatives de Catalunya (Pòrtic).
Xavier Carmaniu Mainadé (Girona, 1975) és doctor en història i especialista en divulgació. Col·labora en diversos mitjans. Entre els seus llibres, destaquen Història amb pilotes. Es pot aprendre història parlant de futbol?, Carles Rahola, l’home civilitzat i Miquel Santaló, republicà total.
La suma del suculent “què hauria passat si...?” amb els coneixements de Carmaniu permet un text que abraça vint capítols, des del segle IX fins a l’octubre del 2017. Són molts els episodis que conviden a preguntar-nos si el nostre present seria diferent en el cas que una decisió, una batalla, un casament, un acord, una revolta o unes eleccions haguessin tingut un altre resultat.
El primer episodi, Nostre senyor, el rei de França. Borrell II manté el vassallatge als francs, descriu com Borrell II va arribar a ser comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell, dins d’un complex entramat de successions i pel fet de ser en el centre de la tensió entre Almansor, cabdill d’Al-Àndalus, i el franc Hug Capet. Quan el nou rei Hug I de França va enviar una carta a Borrell II en què oferia protecció a canvi de vassallatge, Borrell II va aplicar el que ara s’anomena “silenci administratiu”. Respondre la missiva, en un sentit o altre, hauria pogut canviar molt l’esdevenidor de Catalunya.
Altres episodis plantegen, per exemple, què hauria passat si Pere el Catòlic hagués guanyat la batalla de Muret; els nous acords entre regnes podrien haver evitat l’existència dels anomenats Països Catalans. És clar, segons Carmaniu, aleshores, potser mig França seria catalana i potser Jaume I s’hauria assegut al tron de París.
Més títols que en donen una idea sintètica: Cap a Amèrica falta gent! Els catalans conquereixen el Nou Món; Segadors independents de Catalunya. La república de Pau Claris es consolida; Més vides que un gat. El general Prim sobreviu a l’atemptat de la Calle del Turco; Franco afusellat. La República atura el cop d’estat de 1936...
L’últim capítol és Carles Puigdemont, president de la República Catalana. S’apliquen els resultats de l’1 d’octubre de 2017, en què Carmaniu es pregunta sobre la reacció espanyola i europea, potser violenta i en tot cas contundent, en cas d’una declaració unilateral d’independència.
Carmaniu, abans de tenir la formació acadèmica, ja tenia la imaginació. “La primera vegada que vaig llegir un llibre d’història, l’estiu abans de començar la carrera, ja em vaig començar a plantejar escenaris alternatius, perquè l’atzar, més d’una vegada, té un paper destacat en els fets històrics”, explica l’autor gironí.
La tria dels vint capítols va ser a mitges amb els responsables de l’editorial, que tenien uns quants episodis decidits, i Carmaniu, que va completar la llista. “Aquests vint episodis representen els principals moments clau de la història de Catalunya; en molts casos, si les coses haguessin seguit un altre camí, el nostre present hauria estat molt diferent del que estem vivint.”
Es nota que Xavier Carmaniu és divulgador, per l’estil narratiu i pels tres blocs pràctics de cada capítol, en què primer situa el context del fet, després ofereix què va passar i com va acabar aquell conflicte concret i, al final, hi afegeix l’opció de què hauria passat si les circumstàncies haguessin estat unes altres i com ens afectarien avui dia. “Fer divulgació és el que m’agrada més. El passat i la història són fascinants, m’apassionen i m’agrada intentar encomanar-ho. A més, crec que tenir cultura històrica és imprescindible per tenir una societat madura. Com més història saps, més difícil és que t’entabanin amb discursos populistes o t’enlluernin amb qualsevol novetat tecnològica, per exemple.”
Oferir històries alternatives sembla que pugui portar cap a un espai lúdic més aviat divertit, però no és el que l’autor es proposa. El que explica és rigorós, com ja hem dit, i ho fa sense afegir brometes. N’és un exemple el suc que treu a la possibilitat que el Barça hagués guanyat la final de la copa d’Europa del 1986 contra l’Steaua de Bucarest: probablement no haurien arribat els equips mítics entrenats per Johan Cruyff i Pep Guardiola i el Barça no seria el referent mundial que és. Una opció molt raonable en què, com en altres casos, l’alternativa que desenvolupa Carmaniu no és millor que el que va passar realment.
Llicències en el redactat
“En tots els casos he intentat oferir alternatives versemblants. Que ningú esperi l’aparició d’atacs alienígenes ni viatges en el temps! He estudiat cada cas i, a partir dels paràmetres de l’època, he procurat exposar altres possibilitats. O sigui que en això és un llibre que intenta ser seriós, però al mateix temps procuro fer-ho amb sentit de l’humor. Al cap i a la fi, no deixo de fer volar coloms i m’he permès algunes llicències en el redactat, sobretot pensant en els lectors, que vull que s’ho passin bé”, explica un autor que el que vol és acostar fets històrics als lectors, amb un ganxo lúdic, però amb un to seriós. “A tothom li ha passat alguna vegada, que temes aparentment avorrits s’han convertit en apassionants en funció de qui els explica. I al revés: fins i tot una novel·la d’espies pot ser insuportable si no s’explica bé”, afirma l’autor.
No són pocs els autors que han escrit novel·les senceres basant-se en aquestes hipòtesis alternatives de la història. Però la novel·la no figura entre els interessos de Carmaniu, de moment. “Fa molts anys vaig intentar escriure’n una que fins i tot es va publicar –que ningú la busqui, perquè està descatalogada–, però vaig arribar a la conclusió que, de persones que escriuen novel·les, n’hi ha moltes i totes ho fan molt millor que jo. Potser algun dia em ve un rampell i m’hi poso, perquè escriure m’agrada molt i ho gaudeixo, però de moment em seguiré dedicant a la divulgació històrica”, assegura.
Tant pels fets reals inicials com per la versió que ha imaginat, és lògic que alguns capítols li agradin més que d’altres. No tant pel resultat del text com per la possibilitat de viure les ucronies plantejades. “Hi ha uns quants capítols que m’hauria agradat veure convertits en realitat. El d’una Catalunya napoleònica hauria estat fascinant, perquè hauria canviat moltíssim el nostre país. Com també hauria canviat molt si el complot de Prats de Molló de Macià, el 1926, hagués tingut èxit. I una altra cosa impressionant hauria estat que els aliats haguessin escollit la badia de Roses per fer el desembarcament que van fer a Normandia per alliberar Europa. Oi que només de pensar-hi ja comences a imaginar-te com hauria estat?”