El pop-rock de Simonsen irromp amb força a l’escena musical

Els amants de futbol d’una certa edat recorden un extrem danès baixet, amb molta habilitat, classe, veterania, elegància, però també contundència que entre el 1979 i el 1982 va jugar al FC Barcelona. Les seves característiques són les que defineixen el grup de pop-rock amb influència britpop, però que canten en castellà, i que van inspirar a agafar el seu nom: Simonsen. La banda, formada per músics experimentats amb recorregut en altres grups i escenaris, es va començar a gestar el 2020, tot i que amb la pandèmia pel mig no es van començar a donar a conèixer fins el novembre passat amb el seu primer single Tormentas, el seu posterior videoclip, seguit després pel tema Aunque Ya No Estés el febrer d’enguany.

La irrupció a les xarxes i plataformes va tenir molt bona resposta, amb retorn, també, de companyies de management, de l’Estat espanyol, sud-amèrica i, fins i tot, van tenir ressò en una ràdio sud-africana. Sota la tutela del productor Christian Rey (The Pinker Tones i Navet) ja preparen el tercer single que es donarà a conèixer el proper 18 de maig, Ven Conmigo, previ a l’EP que estarà enllestit a l’octubre i a l’àlbum que es presentarà entre el desembre i el gener del 2024, l’any que pot suposar la seva eclosió.

Ho explica Tone Codina, el bateria, que també va formar part de la banda Sweater. Finalment van arribar a un acord amb MusicHunters perquè els representi i faran la presentació oficial el proper 10 de juny a la sala La Capsa d’El Prat de Llobregat en un doble concert amb Totti Montenegro. Massa aviat per entrar encara en la voràgine de concerts i festivals d’estiu, la banda se centra en preparar l’àlbum tot i que podrien pujar als escenaris el juliol i si que tenen actuacions programades el setembre a Madrid. Per als festivals Tone posa l’horitzó en el 2024.

El primer tastet el van fer a Cerdanyola el 25 d’abril a la sala Circus de Cerdanyola on van omplir l’aforament amb el treballs que completaran el primer disc. La banda està formada originàriament per Tone Codina, Uri Canalías a la veu i les guitarres; y David Trujillo, al baix, Oscar Martín, també a les guitarres –els dos van coincidir als grups Sacred i The March– i posteriorment s’hi va incorporar Albert Godino, als teclats. Tres d’El Prat, un de Gavà i un altre de Cerdanyola, amb “només un del Madrid”, que tampoc ha posat impediments al nom de la formació”, bromeja Tone.

Tot i que la promoció obliga a posar etiqueta a l’estil musical, Tone pensa que és cert que els seu so tira d’influència de l’indie britànic, però assegura que “no ens volem classificar en un únic estil”.