Maria Alba Serra, propietària de la llibreria més antiga de Catalunya

Maria Alba Serra i Roca, la propietària de l’emblemàtica Llibreria Roca de Manresa, la més antiga de Catalunya i probablement d’Europa ha mort avui dijous a l’edat dels 69 anys. Les exèquies tindran lloc demà a 2/4 d’1 al tanatori de Manresa.

L’establiment va ser fundat el 1824 per Pau Roca amb una doble funció, la d’impremta i la de vendre llibres. En aquella època eren dues activitats que solien anar juntes. En els seus primers anys estava especialitzada en temàtica religiosa. Està situada des de llavors al nucli històric de la ciutat, a la cantonada dels carrers de Sant Miquel i de la Sabateria. El fundador de la llibreria va ser un dels manresans que va prendre part en l’episodi de la crema del paper segellat el 1808 en la revolta de la ciutat contra l’ocupació francesa.

Pau Roca va ser el besavi de la mare de Maria Alba Serra, que es va fer càrrec del negoci el 1984, agafant el relleu dels seus oncles. En l’últim Sant Jordi la llibreria no va obrir pels problemes de salut de la propietària, que deixa orfe un dels establiments emblemàtics de la ciutat.

Històricament una de les raons que va impulsar els primers passos de la llibreria va ser el paper del missioner Antoni Maria Claret, molt compromès amb l’educació de les classes humils, en aquell moment desemparades, Ell en va ser un dels primers i principals clients ja que va encarregar la impressió i la venda de la major part de la seva obra a Pau Roca.

També ha estat fins ara la botiga oberta més antiga de la ciutat i de la comarca. Amb el temps va deixar l’especialització religiosa i es va convertir en una llibreria moderna. Amb tot, manté elements en l’interior del seu origen.

Des de llavors la llibreria va viure i va superar esdeveniments històrics i turbulents ben coneguts, com la pandèmia de la grup del 1918 o la Guerra Civil. Maria Alba Serra recordava en una entrevista al “Regio 7” del 2020 com s’ho devien fer en els pitjors anys: “No sé si devien tancar llavors, però a la finestra hi havia una reixa per on devien passar els llibres.”

La propietària, amb el suport del seu marit, era l’única treballadora de l’establiment i també va superar la crisi d’aquesta última pandèmia.