El Teatre Lliure denuncia la moralitat falsa de la societat actual amb ‘Les amistats perilloses’
Pierre Choderlos de Laclos va escriure la novel·la Les amistats perilloses poc temps abans de la Revolució Francesa, el 1782. Per a la directora i dramaturga Carol López l’obra segueix tenint actualitat perquè, encara avui, “la societat jutja i condemna però permet” una actitud de domini sexual. L’obra, que es programa del 18 de maig al 18 de juny a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, la protagonitza Mónica López (marquesa de Merteuil), que repta a un duel de llibertinatge el vescomte de Valmont (interpretat per Gonzalo Cunill).
La directora admet que l’obra es presenta a Montjuïc en un moment convuls en què s’estan denunciant els abusos de poder i que transita per una perillosa conflictualitat. Efectivament, la funció pretén “ampliar el debat, suscitar preguntes”, comenta l’actriu protagonista. Per a Elena Tarrats (Cécile, al repartiment) aquesta adaptació “no és gens pamfletària i posa en dubte alguns dels posicionaments dels feminismes”. Carol López aclareix que no és una obra “còmoda”: la dramaturga (que ha jugat sovint a la caricatura generacional) admet que en alguns passatges hi ha un cert aire de comicitat però no es perd, per a res, el to de tragèdia del llibre. Completen el repartiment Eli Iranzo, Marta Pérez, Mima Riera i Tom Sturgess, un jove actor anglès que en un any ha passat d’actuar al West End de Londres amb Harry Potter and the cursed child a debutar en català.
A l’obra, Sturgess es converteix en professor d’anglès de Cécile (en comptes de ser el professor d’arpa de l’original). Però s’expressa en català. Diferent és el cas de Cunill, que només dialoga en català quan interactua a la Cort però que parla en castellà, amb naturalitat, en les discussions amb la seva contrincant, Merteuil. L’ociosa aristocràcia, ensopida per una vida massa fàcil, esdevé tòxica per a les seves víctimes.
Carol López ha estat una habitual de sales de petit format. Va debutar amb Versió original subtitulada (V.O.S.) el 2005 i Last chance el 2006 a l’Espai Lliure. També ha signat produccions al Maldà –Sunday morning i Família (im)possible–. Directora artística de La Villarroel (2008-2010), va presentar èxits com Germanes (fent una picada d’ullet a la situació inicial de Les tres germanes de Txékhov) i Boulevard –inspirant-se en l’univers dels anys 40 d’Històries de Filadèlfia–. Després de la seva reflexió sobre la generació dels 50 a Bonus track al Lliure de Gràcia (2020), ara es llicencia a la Sala Fabià Puigserver. L’obra ha eliminat el to epistolar de la novel·la i ha trencat les escenes de dos intèrprets fent que els canvis d’escena es facin a vista i que les converses entre dos intèrprets siguin, o no, en un mateix espai concret.
