95 anys fent-la ballar

A Calella tan sols li falten cinc anys per celebrar el centenari de l’aplec més antic del país. La ciutat maresmenca viu des d’avui i fins diumenge la commemoració dels 95 anys posant la sardana en el centre de la cultura popular catalana i mantenint immutable la celebració anual de la trobada. De fet, només la Guerra Civil i la pandèmia de la covid han pogut aturar una programació que en aquesta ocasió tindrà un total de 76 sardanes a càrrec de cinc de les cobles més representatives del territori com són La Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Montgrins, La Principal del Llobregat i Marinada. Des de fa quaranta-sis anys l’organització de l’esdeveniment recau en l ’Agrupació Sardanista de Calella , però només en fa cinc que l’entitat és presidida per una dona jove, Queralt Pedemonte, que va agafar la responsabilitat de mantenir viva una tradició molt arrelada també a la seva família. “Arribem als 95 anys amb una junta molt feminitzada, perquè hi ha més dones que homes, amb gent d’edats molt diferents i que gràcies a aquesta diversitat ens complementem a la perfecció”, assenyala. Pedemonte defensa la barreja entre joventut i tradició al capdavant de l’organització de l’aplec “perquè permet aportar propostes noves que puguin encaixar en un esdeveniment tradicional com és el nostre”. En aquest sentit, aquest 95è aniversari ha propiciat que el programa s’allargui tres dies per primer cop, que ocupi tres escenaris: els habituals del parc Dalmau i el passeig Manuel Puigvert i l’afegit de la plaça de l’Ajuntament, on es farà el pregó. “Garantir la qualitat musical de l’espectacle que oferim és la nostra prioritat, perquè som un referent per a la resta del país“, insisteix la presidenta de l’Agrupació Sardanista, que destaca que en aquesta ocasió “la mirada feminista” de l’entitat es veu reflectida en l’estrena de la sardana dedicada a Calella Pètals d’una flor de juny, de la compositora tarragonina Anna Abad. “Del centenar llarg de peces que tenim registrades dedicades a la ciutat fins ara no n’hi havia cap feta per una dona professional del sector”, explica, i avança que l’esdeveniment disposarà també per primer cop d’un Punt Lila per atendre, informar i prevenir qualsevol agressió que hi pugui haver de gènere i igualtat.

Carles Tarridas, col·laborador de l’entitat, lamenta que el rejoveniment de les cobles en els últims anys no s’hagi vist reflectit en els balladors ni en la presència de jovent als aplecs. “A Calella als anys vuitanta havíem arribat a ajuntar 20.000 persones i ara ens movem en la ratlla de les 2.000”, indica, però Queralt Pedemonte recorda que són poques les iniciatives culturals amb la sardana com a protagonista que puguin presumir de moure el mateix volum de gent. Més enllà de la participació, des de l’Agrupació Sardanista es dona valor a les iniciatives que volen acostar el sardanisme a les noves generacions. Un dels molts exemples a les xarxes socials és el postdat Coblejant, un magazin informatiu sobre cobla i sardana que dirigeix la mateixa Pedemonte i que es pot escoltar en una cinquantena d’emissores arreu del país. I fenòmens com ara el Coti x Coti dels The Tyets també ajuden? “Està molt bé que la sardana sigui tendència i que se senti als concerts i a les discoteques, però hem de tenir clar que allò que es balla a la pista no és una sardana”, considera la presidenta de l’entitat, que reclama que des del sector es teixeixi una estratègia “per atraure els adolescents i els joves a un món que té molt per oferir-los”.

La història de l’Aplec Pairal de Catalunya, nascut el 1926 per commemorar el segon aniversari de Joventut Artística de Calella –antecessora de l’Agrupació–, té un bon grapat d’anècdotes. Dues d’aquestes precisament protagonitzades per dos presidents de la Generalitat vinculats a l’exili. El 1978, menys d’un any després de tornar de França, Josep Tarradellas presidia la jornada sardanista en un parc Dalmau on no cabia ni una agulla. El juny del 2017, pocs mesos abans de la celebració del referèndum per la independència, Carles Puigdemont seria el convidat d’honor de l’acte i destacaria en el seu discurs: “Agafar la força que acumulem donant-nos les mans sense mirar qui és la mà del costat, quina llengua parla, quina religió té ni quina és la seva tradició i com a país sencer, que sap donar-se les mans, alçar-nos cap al futur.” A finals d’octubre marxaria a Brussel·les.