Fotografia revolucionària

Dona, emigrant, de classe modesta i comunista. No cal saber res més de Tina Modotti per endevinar que estava predestinada a ser una fotògrafa oblidada. Nascuda a Udine, al nord d’Itàlia, el 1896, t’has de fregar els ulls per assimilar com una vida tan curta (va morir el 1942) va poder arribar a ser tan intensa. I combativa. No ha estat fàcil reconstruir la seva història, ni reunir la seva obra, reduïda i disseminada, però per a aquests reptes hi ha una institució amb ganes d’entomar-los: el centre KBr de la Fundació Mapfre.

I aquí la tenim, l’exposició de Tina Modotti (fins al 3 de setembre), vibrant, treballada pam a pam per la comissària Isabel Tejada. Investigació pura i dura. Fotografia a fotografia. I no només fotografies. Quantes vides en una! La primera: una jove de 16 anys sense pràcticament formació escolar que viatja sola als Estats Units. Allà farà diversos temptejos en el món cultural. Per exemple, en el cinema, fent d’actriu en tres pel·lícules mudes, amb posat de femme fatale (que detestava). També treballarà de model de fotògrafs, un dels quals, Edward Weston, acabarà sent el seu mestre. També la seva ombra quan se l’etiquetarà com a musa i amant, mai com a autora amb personalitat pròpia. Res de nou en la jungla de la història de l’art dominada pels mascles.

Tots dos es traslladaran al Mèxic postrevolucionari el 1923. Amb una càmera rudimentària i una situació econòmica precària, Modotti bastirà un corpus d’imatges profundament marcades per les seves idees proletàries. “El Mèxic que a ella li interessa és el de la seva gent. I especialment el de les dones, que mostra amb una gran dignitat. Modotti estava tant darrere com davant de la càmera. Ella és també aquella gent desposseïda que retrata”, remarca Tejada.

Les seves imatges van circular per la premsa d’arreu, firmades. Però el 1930 tot es va interrompre. Modotti va ser expulsada de Mèxic sota l’acusació d’haver participat en un atemptat contra el president Pascual Ortiz Rubio. Moscou, Berlín, París i, des del 1934, Espanya van ser els seus nous centres d’operacions, però amb menys dedicació a la fotografia.

No s’ha trobat rastre de fotografies de Modotti fetes a Espanya, on, això sí, es va involucrar en cos i ànima amb la causa republicana durant la guerra. Com a coordinadora del Socors Roig Internacional, fundat a la Unió Soviètica, es va centrar a treure del país els anomenats infants de la guerra, a atendre com a infermera els ferits als hospitals i va participar en activitats de caire propagandístic. Segur que no va fer cap fotografia? “Durant els anys espanyols, va amagar la seva identitat. Es feia dir María, entre altres noms falsos. Tenia motius per passar desapercebuda: Mussolini la tenia en crida i cerca. Els que sí que la coneixien eren Robert Capa i Gerda Taro, que van intentar convèncer-la que agafés la càmera”, relata Tejada, que rastrejant en arxius ha trobat testimonis de brigadistes que asseguren que sí, que la van veure amb la càmera. Potser algun dia apareixeran les fotos?

Modotti va fugir d’Espanya el 1939. Va tornar a Mèxic, on va morir poc després “cansada i desil·lusionada.” Fins als anys setanta el seu nom no va tornar a ressorgir, gràcies a l’obcecació dels comunistes italians.