Fotògraf recuperat

L’occità Jules Ainaud (Lunèl, 1837-Barcelona, 1900) era, fins fa poc, un fotògraf amb una única fotografia coneguda: un retrat acolorit d’una dona que tot fa pensar que era familiar seva. Signada per ell i datada el 1864, l’han conservat els descendents, els Ainaud, una famosa estirp de personalitats culturals catalanes que han travessat tot el segle XX fins avui, els que són ja els seus besnets.

Jules Ainaud en va fer moltíssimes més, de fotografies, però per identificar-les ha calgut una investigació que ara ha agafat forma d’exposició al centre KBr de la Fundació Mapfre. “Ainaud va treballar gairebé sempre per a altres fotògrafs i les imatges que va realitzar mai van portar el seu nom, d’aquí que hagi passat desapercebut”, diu el comissari Jep Martí, que fa catorze anys va començar a trobar pistes per reconèixer el seu llegat camuflat en altres firmes. Una d’aquestes és la de Jean Laurent, la casa fotogràfica, amb seu a Madrid, més important d’Espanya el segle XIX. Era un tipus d’empresa que tenia molts treballadors que li oferien el producte de venda: reproduccions d’obres d’art, vistes de ciutats, monuments i retrats de personalitats importants.

A La Catalunya de Jules Ainaud 1871-1872 (fins al 3 de setembre) s’ha posat la lupa sobre l’encàrrec que Laurent li va fer per farcir el seu catàleg d’imatges d’indrets d’interès del nostre país, en el marc d’una comanda més àmplia de tot el llevant peninsular. Per a Ainaud, Catalunya no era un territori desconegut. Se sap que ja hi va posar els peus el 1863. Llavors la seva primera idea era fer un viatge de sis mesos per Espanya i Portugal, i tornar després a França. Aquell 1863 el trobem anunciat a la premsa com a retratista ambulant a Manresa, Cardona i Igualada. El periple va continuar a Alacant i a Màlaga. Casat amb la malaguenya Ana Sánchez Gálvez, la seva vida va continuar sent nòmada durant anys. Es creu que es va establir definitivament a Barcelona el 1878.

L’agost del 1871 va entomar la missió catalana de la casa Laurent, que va fer en dues etapes. La primera, de Tarragona estant, es va centrar principalment en el sud del país, fins al delta de l’Ebre. Tortosa, la Tàrraco romana, el monestir de Poblet (“és el primer fotògraf professional que va visitar el cenobi”, assegura Martí), Santes Creus i Montserrat van ser els punts de la ruta. La segona part de la campanya, a partir del febrer del 1872, es va ocupar de Barcelona, tant d’alguns dels edificis i carrers més emblemàtics com de vistes panoràmiques, impressionants.

El reportatge es va presentar el mateix 1872 a l’Ateneu Barcelonès, amb fins comercials i sense que constés enlloc l’autoria d’Ainaud. També just acabat de fer dues institucions van comprar-ne lots d’imatges: el Museu Arqueològic de Tarragona i l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. El primer, en una visió museística pionera, les exhibia a les sales “perquè els visitants no s’haguessin de desplaçar in situ per veure els monuments”, remarca Martí. Van estar tants anys, dècades, penjades a les parets que es van degradar, uns senyals de desgast ben visibles com comprovarà el públic del KBr. L’Escola d’Arquitectura de Barcelona també les mostrava en les seves dependències per animar els alumnes a fer-ne dibuixos d’aprenentatge.

D’Ainaud continuen havent-hi buits biogràfics per omplir, però el seu estil personal es va acotant. Si és que es pot parlar d’estil personal tenint en compte que s’havia de regir pel cànon que fixava l’empresa Laurent. “Però així i tot el veiem experimentant amb la figura humana; habitualment s’utilitzava com a contrast de la dimensió dels monuments, però ell va més enllà i la col·loca a distància per donar profunditat a les fotografies”, conclou Martí.

Per cartes familiars, se sap que el 1900, ja malalt, era a Portbou fent les que serien les últimes fotografies. En els escrits es queixa de les dificultats de treballar quan bufa tramuntana.