Llibres

Cultura

Les històries d’una petita vall

Un grup de veïns recull en un llibre la història del veïnat dels Arcs de Santa Pau

És una radiografia de la vida a pagès, feta amb entrevistes amb veïns i oriünds

Ni la Mireia, ni la Maria de la Canova, ni en Miquel Macias... ni els veïns dels Arcs de Santa Pau no han sortit ni sortiran en els llibres d’història, però tots plegats són l’exemple d’un grup de persones que, generació rere generació, creen la vertadera història personal i la dels que fan i se senten comunitat. La gent dels Arcs són un bon exemple de la transformació de la vida rural aplicable a tot el país. La promotora del llibre és la Maria Costa, l’àvia de la Canova dels Arcs, que ha viscut la vertiginosa transformació d’unes tasques quasi manuals –fruit de la mecanització del camp–, i d’una feina que passava de pares a fills fins a la pràctica desaparició dels pagesos –als Arcs, n’hi ha dos que estan en actiu–, i, en definitiva, que ha vist els canvis en la manera de ser, de pensar i d’afrontar la realitat de les noves generacions de veïns dels Arcs.

A proposta de la Maria, doncs, totes aquests històries es recullen en el llibre El veïnat dels Arcs i la seva gent. Història d’una vall de Santa Pau, gràcies a la implicació del naturalista santpauenc Miquel Macias, veí del Prat de Dalt de la Fageda. Macias ha donat format i coherència a les històries recollides per la Maria i també per la seva neta, la Mireia, i l’Anna, la Mari Àngels i en Miquel Alsina. Són hores i hores de xerrades que recullen el testimoni de com es vivia als Arcs, com s’hi viu ara i, fins i tot, les aportacions dels que hi acaben d’arribar. Inclou sobretot vivències i anècdotes a partir dels anys cinquanta del segle passat, la complicitat entre veïns, les feines del camp, el paper de la mainada en la vida a pagès, els canvis culturals, etc. “El llibre reflecteix el pas d’una manera de viure que va durar centúries a un canvi de la vall en tots els sentits”, diu Costa.

A part de donar coherència a la part més emotiva del llibre, Miquel Macias fa un repàs de la història dels Arcs des de la primera cita, que data del 886, i que documenta la cessió del rei franc d’aquesta vall al monestir de Sant Julià. Ho fa a partir de la documentació bibliogràfica i de documents que custodia l’Arxiu de la Garrotxa d’Olot. Inclou també les aportacions d’experts en diversos àmbits com Josep Maria Collellmir, Àgata Losantos –també assessora lingüística del llibre–, Llorenç Planagumà, Albert Reixach, Miquel Vall-llosera i Jordi Zapata. A més, els textos es complementen amb fotografies antigues i d’altres de recents del fotògraf Pep Sau. I, finalment, mostra una relació dels noms de les persones que han habitat o habiten encara cada casa dels Arcs, recollits a partir dels padrons municipals des del 1857. El llibre, que ha estat maquetat per Xevi Prat, es pot trobar a Isop i el Drac d’Olot i en alguns establiments de Santa Pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

‘El Llibre Vermell de Montserrat’ s’estrenarà al febrer a Vic

Vic
comunicació

L’app de Catràdio, encara més connectada al territori

Barcelona
art

Søren Evinson representa a Horizon la performance de dansa ‘A Nation is Born in Me’

colera
arquitectura

El COAC Girona proposa prop de 40 activitats per a aquesta tardor

girona
Roger Mas
Cantautor

“Això de ‘reivindicar’ no m’ha agradat mai gaire”

Barcelona
estrena de cinema

Equació emocional amb incògnites

barcelona
Crítica

Una dona africana flairant el te a la Xina

Salvador Sunyer
Director del festival Temporada Alta, que comença aquest vespre amb el ‘Carmina Burana’ de la Fura dels Baus

“És un error que el director d'un festival no hi pugui programar les seves obres”

Barcelona
tot recordant

Memòria documental, memòria encarnada