Mor Maria Carme Farré, exconservadora del Museu d’Art de Catalunya

L’exconservadora del Museu d’Art de Catalunya Maria Carme Farré Sanpere (Manresa, 1946-Santpedor, 2023) va morir el passat 31 de març. Ho ha anunciat avui l’Associació Catalana de la Crítica d’Art (ACCA), entitat de la qual Farré en va ser cofundadora.

Farré era llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (UB), en les especialitats de filosofia (1969) i psicologia (1973). Fou conservadora del Museu d’Art de Catalunya (després MNAC) des del 1969, i el 1975 hi esdevingué directora tècnica de secció. Paral·lelament, fou professora no numerària a la UB (1970-1974).

Va ser l’autora del llibre Museo de Arte de Cataluña (1973; també en edició en anglès) i va coordinar la Guia dels Museus de Catalunya (1979). La monografia El Museu d’Art de Catalunya (1983) va assolir catorze edicions. Gestionà amb l’artista Josep Guinovart la donació del seu gran conjunt escultòric Contorn-entorn a l’aleshores Museu d’Art Modern de Barcelona (1978), després integrat al MNAC. Intervingué en la descoberta de les pintures murals de l’església de Sant Vicenç de Rus, a Castellar de n’Hug (1983); en l’edició dels catàlegs de l’exposició de les col·leccions Joan Prats Tomàs (1982) i Bertrand als Museus de Barcelona (1985), així com de l’exposició del Llegat Abrate als Museus d’Art de Barcelona (1986).

Fou membre sense vot de la Junta de Museus de Barcelona (1970-1976), del consell directiu del Foment de les Arts i del Disseny (1974-1986) i del consell assessor del Museu de Montserrat.

La seva extensa trajectòria està recollida en el Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) . De la seva obra escrita al marge de la vinculada al museu, destaca el volum L’arquitectura en la història de Catalunya (1987), dirigit per ella; el llibre sobre la Casa Heribert Pons (1987) —el qual coordinà—; la col·laboració al d’Argenteria d’Andorra (1990); el volum El Palau de la Virreina (1995), que impulsà ella i en el qual redactà la part d’arquitectura, i Jordi Maragall. Els ulls de l’art (2003). Fou col·laboradora de la Gran enciclopèdia catalana sobre temes d’art medieval (des del 1970).

Va comissariar diverses exposicions, entre les quals l’antològica de Josep M. Subirachs, a Tòquio (Museu d’Art de Ginza, 1990), en col·laboració amb el Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat, o la inaugural Anglada-Camarasa al Gran Hotel. Redescobrir una època (Palma, Fundació La Caixa, 1993), amb Guillem Rosselló.